Fins aquí ha arribat l'assignatura de COED.
Al començament estava una mica desconcertada perquè no sabia ben bé com aniria l'assignatura i els seus continguts, però a mida que anava avançant el temps m'anava donant compte de la importància d'aquesta.
Hem après a exercitar la ment, aprenent-nos un embarbussament per després ser capaços de saber-nos de memòria un poema, i no només això, sinó també saber-lo i poder-lo recitar davant de tota la classe. Abans de tot això vam crear el nostre propi decàleg sobre totes les qualitats que un bon comunicador hauria de tenir, i que nosaltres també ens haurem d'aplicar per arribar a ser-ho.
De tot aquest decàleg hem vist vídeos de conferències on es podien veure perfectament totes aquestes qualitats, com Sir Ken Robinson, persones enteses parlant del tema, i també hem tocat una mica la importància de les noves tecnologies en l'educació.
En conclusió han estat tres mesos en els que he après molt i trobo que és una assignatura molt interessant, i que sobretot fa que aprenguis a parlar i crear el teu discurs de manera ordenada i tinguent els objectius clars.
dissabte, 21 de desembre del 2013
divendres, 20 de desembre del 2013
CONCEPTUALITZACIÓ DE LA NATURALESA DE L'APRENENTATGE AMB ORDINADOR. BENJAMIN BLOOM
L'última classe de GTIC l'hem de dedicat a palar de Benjamin Bloom i la seva taxonomia. Que seria una altra manera de parlar sobre l'aprenentatge amb odinador, la primera la vam veure amb les quatre metàfores de Charles Crook.
La idea de classificar les activitats educatives va començar al 1948 en una convenció de psicologia. Va sorgir amb la idea d'ajudar als examinadors a intercanviar materials d'evaluació així com idees per aplicar aquests materials.
L'iniciador d'aquest moviment va ser Benjamin Bloom, Doctor en Educació de la Universitat de Chicago. I és qui va formular aquesta Taxonomía de Dominios del Aprendizaje més coneguda com a Taxonomía de Bloom (Los Objetivos del Proceso de Aprendizaje).
Es van identificar tres dominis d'activitats educatives: la cognitiva, l'afectiu i el psicomotor.
Cal destacar el domini cognitiu, perquè és el que des de el 1956 fins a l'any 2000 moment en el que s'ha revisat, incorporant les accions en forma de verbs com a fonament de les capacitats.
A continuació trobeu dues piràmides on es poden veure les revisions realitzades:
Amb aquesta última entrada dir també que al llarg d'aquests tres mesos he après molt.
Molts programes i eines que no coneixia i que a partir d'ara em seran molt útils i de gran ajuda al llarg d'aquests quatre anys i de la meva carrera professional i altres que si que coneixia però n'he pogut fer un aprofundiment per tal de fer servir totes les seves possibilitats i així fer-ne un millor ús i més ampli.
La idea de classificar les activitats educatives va començar al 1948 en una convenció de psicologia. Va sorgir amb la idea d'ajudar als examinadors a intercanviar materials d'evaluació així com idees per aplicar aquests materials.
L'iniciador d'aquest moviment va ser Benjamin Bloom, Doctor en Educació de la Universitat de Chicago. I és qui va formular aquesta Taxonomía de Dominios del Aprendizaje més coneguda com a Taxonomía de Bloom (Los Objetivos del Proceso de Aprendizaje).
Es van identificar tres dominis d'activitats educatives: la cognitiva, l'afectiu i el psicomotor.
Cal destacar el domini cognitiu, perquè és el que des de el 1956 fins a l'any 2000 moment en el que s'ha revisat, incorporant les accions en forma de verbs com a fonament de les capacitats.
A continuació trobeu dues piràmides on es poden veure les revisions realitzades:
 |
| Extret de: http://www.eduteka.org/imgbd/23/23-11/ImagBloom.jpg |
Actualment encara hi ha molts educadors que fan servir la taxonomia de bloom com a eina fonamental per establir els objectius a les diferents assignatures. Per això al 2008 es va tornar a revisar per tal de posar-la al dia amb les noves realitats de la era digital. Incluint nous verbs i eines per desenvolupar les habilitats de recordar, compendre, aplicar, analitzar, evaluar i crear.
A continuació us deixo el quadre amb les noves revisions:
 |
| Extret de: http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3 |
Aquí teniu un quadre de totes les eines que hem utilitzat al llarg de tota l'assignatura de GTIC seguint la taxonomia de bloom:
Amb aquesta última entrada dir també que al llarg d'aquests tres mesos he après molt.
Molts programes i eines que no coneixia i que a partir d'ara em seran molt útils i de gran ajuda al llarg d'aquests quatre anys i de la meva carrera professional i altres que si que coneixia però n'he pogut fer un aprofundiment per tal de fer servir totes les seves possibilitats i així fer-ne un millor ús i més ampli.
dimarts, 17 de desembre del 2013
BON COMUNICADOR
Avui hem fet la presentació del treball de El Bon Comunicador.
El meu grup format per la Clara, la Clàudia, la Mar, la Marina, l'Esther i jo. Per aquest treball havíem de pensar en una persona que nosaltres consideréssim que era bona comunicadora, després de molt pensar i buscar vam triar l'Ana Pastor, una periodista que ha treballat a la radio, també a la premsa escrita però sobretot es va donar a conèixer fent de presentador a TVE a "Los desayunos de TVE", actualment dirigeix un programa a La Sexta anomenat "El Objetivo".
Vam decidir escollir-la a ella per la seva trajectòria en molts mitjans de comunicació, perquè al ser una persona jove està molt al dia amb totes les xarxes socials, sobretot el Twitter (també va guanyar el premi al 2013 com la millor tuitera d'Espanya), facebook, blog, algun article a la premsa, i també perquè al 2012 va rebre el Premi Blanquerna al Millor Comunicador de l'Any.
En quant a la seva forma d'expressar-se aquests serien alguns dels motius per els quals per nosaltres és una bona comunicadora:
A continuació us deixem el google site, que és el lloc on hem volgut presentar tota la informació que hem anat trobant i treballant.
Google Site Ana Pastor
El meu grup format per la Clara, la Clàudia, la Mar, la Marina, l'Esther i jo. Per aquest treball havíem de pensar en una persona que nosaltres consideréssim que era bona comunicadora, després de molt pensar i buscar vam triar l'Ana Pastor, una periodista que ha treballat a la radio, també a la premsa escrita però sobretot es va donar a conèixer fent de presentador a TVE a "Los desayunos de TVE", actualment dirigeix un programa a La Sexta anomenat "El Objetivo".
Vam decidir escollir-la a ella per la seva trajectòria en molts mitjans de comunicació, perquè al ser una persona jove està molt al dia amb totes les xarxes socials, sobretot el Twitter (també va guanyar el premi al 2013 com la millor tuitera d'Espanya), facebook, blog, algun article a la premsa, i també perquè al 2012 va rebre el Premi Blanquerna al Millor Comunicador de l'Any.
En quant a la seva forma d'expressar-se aquests serien alguns dels motius per els quals per nosaltres és una bona comunicadora:
- En cap moment es mostra nerviosa.
- Es nota que té un guió preparat, ja que a l'hora de dialogar amb l'entrevistat, aquesta entrevista té una estructura lògica i ordenada. Així també, hem vist que les idees principals les té ben memoritzades i molt present el temps.
- Pel que fa al domini de la llengua, utilitza una bona correcció lingüística i a més a més el seu discurs és clar.
- A les entrevistes, programes o presentacions té una bona posició corporal i a l'hora es mostra propera al públic o a l'entrevistat. També, té una gran expressivitat amb les mans i els ulls.
- Finalment, un aspecte que trobem important, és que es mostra tal com és ella i en cap moment es priva de dir algun comentari, sempre amb respecte i educació.
Però no tot sempre és positiu, un dels aspectes que per a nosaltres caldria que millorés, seria la seva actualització del facebook, una xarxa social que actualment s'utilitza molt tant a nivell nacional com internacional.
A continuació us deixem el google site, que és el lloc on hem volgut presentar tota la informació que hem anat trobant i treballant.
Google Site Ana Pastor
dissabte, 14 de desembre del 2013
RECITAL POESIA
Avui a COED hem continuat amb els recitals de poesia.
Després d'haver acabat aquesta activitat, hem pogut comprovar que els dos poetes que han sortit escollits més vegades han sigut Miquel Martí i Pol i Joan Maragall.
A continuació us deixo el poema que he escollit i recitat, Viatge a Ítaca de Lluís Llach.
Després d'haver acabat aquesta activitat, hem pogut comprovar que els dos poetes que han sortit escollits més vegades han sigut Miquel Martí i Pol i Joan Maragall.
A continuació us deixo el poema que he escollit i recitat, Viatge a Ítaca de Lluís Llach.
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca
has de pregar que el camí sigui llarg
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades.
Que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingués sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
Per a la pràctica de recitar un poema, la professora Rosa Soler ens va posar l'exemple d'un embarbussament, que ens vam haver d'aprendre en aquell mateix moment tots a classe, i ens va dir que en el moment de que fossim capaços de dir-lo fent altres coses això volia dir que realment ens el sabíem, i que amb la poesia hauríem de fer el mateix.
Aquí us deixo l'embarbussament:
Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics.
divendres, 13 de desembre del 2013
CORRECTA PRONUNCIACIÓ
Avui a COED un cop finalitzat el nostre petit recital de poesia, hem fet una activitat per veure com pronunciàvem la "LL".
Ens vam dividir en dos grups, per un costat hi havia els que consideraven que no la pronunciaven bé i a l'altra banda els que creien que si que ho feien bé. Llavors individualment havíem d'anar llegint unes paraules que hi havia a la pissarra, i la persona que tenies al davant de l'altre grup més la professora decidíen si t'havíes col·locat al lloc correcte o bé anaves al mig, perquè alguna però no totes si que les sabies pronunciar.
Tot això per concienciar-nos de que hem de parlar correctament, i més nosaltres que ens volem dedicar al món de l'educació, no els podem ensenyar conceptes erronis ni pronunciacions errònies.
Ens vam dividir en dos grups, per un costat hi havia els que consideraven que no la pronunciaven bé i a l'altra banda els que creien que si que ho feien bé. Llavors individualment havíem d'anar llegint unes paraules que hi havia a la pissarra, i la persona que tenies al davant de l'altre grup més la professora decidíen si t'havíes col·locat al lloc correcte o bé anaves al mig, perquè alguna però no totes si que les sabies pronunciar.
Tot això per concienciar-nos de que hem de parlar correctament, i més nosaltres que ens volem dedicar al món de l'educació, no els podem ensenyar conceptes erronis ni pronunciacions errònies.
dijous, 12 de desembre del 2013
CONCEPTUALITZACIÓ DE LA NATURALESA DE L'APRENENTATGE AMB ORDINADOR
A GTIC hem treballat la conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador segons Charles Crook i les seves quatre metàfores.
En Charles Crook és professor de TIC i Educació de la Universitat de Nottingham. També és Director de l'Institut d'Investigació de Ciències d'Aprenentatge a Nottingham i va ser professor de Psicologia a la Universitat de Durham i lector en Psicologia a la Universitat de Loughborough.
A través d'aquestes metàfores ens explica com la tecnologia ens pot ensenyar o bé ajudar a aprendre en funció del paper de l'ordinador.
4.- La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
Fer les coses amb ordinador és molt més fàcil, com per exemple, els mapes conceptuals, augmenten la productivitat. Per el que la utilització de l'ordinador com a eina hauria de ser un fet quotidià a les nostres vides, així com a l'escola per els infants. Així com la majoria dels autors pensen que l'ordinador és una amplificació de tot allò que ja sabem fer, com ara escriure o dibuixar, ens permet fer aquestes mateixes tasques d'una forma més estimulant i eficaç, deixant lliures els aspectes més reflexius, constructius i creatius. En contraposició ens trobem a Jordi Vivancos, que pensa que considerar l'ordinador només com una eina (o una caixa d'eines) ens limita i no deixa veure totes les possibilitats que té l'ordinador dins l'entorn educatiu.
10 coses que sense els ordinadors seria impossible fer:
En Charles Crook és professor de TIC i Educació de la Universitat de Nottingham. També és Director de l'Institut d'Investigació de Ciències d'Aprenentatge a Nottingham i va ser professor de Psicologia a la Universitat de Durham i lector en Psicologia a la Universitat de Loughborough.
 | |
|
1.- La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
Amb aquesta posició el que et fa fer l'ordinador són pràctiques i després ell les corregeix. Depenent del programa que sigui et deixarà avançar o no tinguent en compte les respostes que donguis. De la mateixa manera que alguns disposaran de teoria i altres no, per tal complementar les activitats.
Aquest mètode seria una mica dubtòs, i del que més ens podríem queixar. Però si que per exemple aporta so i vídeo, ja que és un canal multimedia, que les fitxes no poden aportar.
2.- La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
En aquest cas som nosaltres els que ensenyem a l'ordinador. A través de programes l'alumnes és qui dóna instruccions a l'ordinador perquè fagi allò que nosaltres volem.
Un exemple d'aquesta metàfora és el programa Scratch, a continuació us poso unes imatges on es veu millor el funcionament d'aquest programa, i com nosaltres som els que hem de "manar" a l'ordinador.
Un exemple d'aquesta metàfora és el programa Scratch, a continuació us poso unes imatges on es veu millor el funcionament d'aquest programa, i com nosaltres som els que hem de "manar" a l'ordinador.
3.- La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
Els simuladors són una evolució dels tutorials. Permeten l'aprenentatge a través d'una descoberta, però de manera més reduïda, ja que es poden manipular paràmetres, però no se'n poden afegir de nous. Per el que la llibertat de l'usuari es troba és limitada.
En aquesta metàfora trobaríem dos exemples molts clars, el primer de tots és el de la Doctora Xinxeta on per exemple una de les activitats que pots fer, és cuidar una planta, a través d'aquest simulador es pot veure si un és capaç de cuidar-la o no.
Un altre exemple és el Crayon Physics Deluxe, a continuació us penjo un vídeo on es veu com es juga.
4.- La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
Fer les coses amb ordinador és molt més fàcil, com per exemple, els mapes conceptuals, augmenten la productivitat. Per el que la utilització de l'ordinador com a eina hauria de ser un fet quotidià a les nostres vides, així com a l'escola per els infants. Així com la majoria dels autors pensen que l'ordinador és una amplificació de tot allò que ja sabem fer, com ara escriure o dibuixar, ens permet fer aquestes mateixes tasques d'una forma més estimulant i eficaç, deixant lliures els aspectes més reflexius, constructius i creatius. En contraposició ens trobem a Jordi Vivancos, que pensa que considerar l'ordinador només com una eina (o una caixa d'eines) ens limita i no deixa veure totes les possibilitats que té l'ordinador dins l'entorn educatiu.
 | |
|
- buscar informació
- chats escrits
- les webcams
- geolocalització (videoconferències)
- copiar i enganxar
- compartir imatges
- mirar pel·lícules o sèries on-line
- mirar la televisió o programes ja emosos fa dies, mesos o anys
- jugar amb gent de tot el món
- millorar el procès d'escriptura
A continuació us deixo un esquema amb altres exemples de jocs de cadascuna de les metàfores esmentades anteriorment.
Per penjar la taula feta prèviament amb el word, l'he pujat al programa
Per penjar la taula feta prèviament amb el word, l'he pujat al programa
dijous, 5 de desembre del 2013
COM CITAR UNA FONT
A GTIC hem après a citar diverses fonts amb el word, així com també alguns trucs per avançar i facilitar-nos la feina.
Per a citar fonts trobem que hi ha tres maneres possibles de fer-ho:
1.- És molt important citar l'autor i l'any, encara que per exemple sigui un paràgraf que no és explícitament de l'autor també se l'ha d'esmentar.
Així com també s'han de fer les bibliografies, les referències. Tot i que aquest és un terme que actualment queda una mica antic, avui en dia es parla més de web-article en referències.
Per a fer-ho hem d'anar a referències, afegir una cita, anem on diu agregar cita i després editar, llavors escrivim els noms i cognoms, els agreguem i acceptem. Un cop fet això posem el títol i l'any. Si volem afegir-hi més coses hem d'anar a mostrar todos los campos bibliográficos, seguidament anem a referències bibliografia escrivim trabajos citados i canviem el títol per referències.
2.- Si en el paràgram ja introduïm el nom de l'autor. Per això a l'hora d'introduir la cita, s'agafa l'utilitzada anteriorment, però després s'ha d'editar i es suprimeix el títol i l'autor, aixi només sortirà l'any.
3.- Per fer-ho amb el número de pàgina.
Es va a insertar cita es torna a seleccionar el mateix títol, els modifiques, introdueixes el número de pàgina i es suprimeix el títol.
Després també vam veure com es citava una web. Primer de tot ens hem d'assegurar que sigui una font fiable, això es pot saber mirant els seus crèdits i estant informat (coneguent-la).
És important sobretot citar el dia en que es llegeix, i en el cas de es volgui copiar algun fragment sencer, es pot fer sempre i quant com ja he comentat es citi tot correctament. Que en ser una web, s'hauria de fer a referències, insertar cita i escollir l'opció sitio web.
Per a citar fonts trobem que hi ha tres maneres possibles de fer-ho:
1.- És molt important citar l'autor i l'any, encara que per exemple sigui un paràgraf que no és explícitament de l'autor també se l'ha d'esmentar.
Així com també s'han de fer les bibliografies, les referències. Tot i que aquest és un terme que actualment queda una mica antic, avui en dia es parla més de web-article en referències.
Per a fer-ho hem d'anar a referències, afegir una cita, anem on diu agregar cita i després editar, llavors escrivim els noms i cognoms, els agreguem i acceptem. Un cop fet això posem el títol i l'any. Si volem afegir-hi més coses hem d'anar a mostrar todos los campos bibliográficos, seguidament anem a referències bibliografia escrivim trabajos citados i canviem el títol per referències.
2.- Si en el paràgram ja introduïm el nom de l'autor. Per això a l'hora d'introduir la cita, s'agafa l'utilitzada anteriorment, però després s'ha d'editar i es suprimeix el títol i l'autor, aixi només sortirà l'any.
3.- Per fer-ho amb el número de pàgina.
Es va a insertar cita es torna a seleccionar el mateix títol, els modifiques, introdueixes el número de pàgina i es suprimeix el títol.
Després també vam veure com es citava una web. Primer de tot ens hem d'assegurar que sigui una font fiable, això es pot saber mirant els seus crèdits i estant informat (coneguent-la).
És important sobretot citar el dia en que es llegeix, i en el cas de es volgui copiar algun fragment sencer, es pot fer sempre i quant com ja he comentat es citi tot correctament. Que en ser una web, s'hauria de fer a referències, insertar cita i escollir l'opció sitio web.
I per acabar alguns trucs per tal de facilitar-nos el nostre treball i millorar la presentació:
- Per a canviar la lletra, estil... canviarem només una paraula i després anirem sobre de l'estil, premem amb el botó dret i posem actualitzar.
- Control + inicio (per anar a dalt de tot de la pàgina).
- Control + fin (per anar al final de la pàgina).
- Control + enter (salt de pàgina).
- Afegir portada (pàgina i el número al centre, ja que així queda concordat davant i darrera).
- Per a citar amb números, anirem a referències, estil i posem ISO 690-Referència numèrica. També, podem utilitzar l'estil APA 5ª edició o APA Sisena edició.
- Control + fletxes dreta o esquera, serveix per saltar de paraules.
- Control + fletxes amunt o avall, serveix per saltar de paràgrafs.
dijous, 28 de novembre del 2013
WIKIPEDIA
Hem continuat amb el tema dels wikis i la wikipedia, ara centrant-nos en el que era la Wikipedia, i la Viquipèdia, que és la versió catalana.
Per al seu estudi més concret, hem hagut de respondre una sèrie de preguntes sobre les diferències amb les enciclopèdies, elements més formals, com la forma correcte de fer aportacions, els pilars bàsics de la viquipèdia, entre d'altres.
I per acabar de treballar amb la Viquipèdia, hem hagut de fer una aportació, o bé crear-ne una de nova, modificar alguna que no fos correcte del tot o ampliar-ne alguna.
En el nostre cas, juntament amb la Clara, hem ampliar una aportació que hi havia sobre Claude Monet, hem estat comparant amb l'entrada que hi ha a la Wikipedia i hem considerat que a la versió catalana hi mancava molta informació i hem ampliat el contingut de la seva obra.
Cliqueu per llegir la nosta aportació
Per al seu estudi més concret, hem hagut de respondre una sèrie de preguntes sobre les diferències amb les enciclopèdies, elements més formals, com la forma correcte de fer aportacions, els pilars bàsics de la viquipèdia, entre d'altres.
I per acabar de treballar amb la Viquipèdia, hem hagut de fer una aportació, o bé crear-ne una de nova, modificar alguna que no fos correcte del tot o ampliar-ne alguna.
En el nostre cas, juntament amb la Clara, hem ampliar una aportació que hi havia sobre Claude Monet, hem estat comparant amb l'entrada que hi ha a la Wikipedia i hem considerat que a la versió catalana hi mancava molta informació i hem ampliat el contingut de la seva obra.
Cliqueu per llegir la nosta aportació
EINES DE SUPORT AL PENSAMENT
Vam treballar altres eines de suport al pensament, unes amb les quals ho expressem més a través de les idees i altres a través de les emocions.
Trobem el Glogster: una eina que serveix per confeccionar pòsters multimedia. Actualment existeixen dos tipus de glogster, la versió clàssica on tothom pot publicar els pòsters i l'altra gent els pot observar, sense necessitat de estar registrat. I el edu glogster, que és la versió per a l'educació, i en aquest cas si que s'ha d'estar registrat com a educardor o estudiant.
El Padlet: és com un suro per penjar-hi coses. Un lloc localitzat on hi pots posar informació, imatges o text. Es pot relacionar l'espai amb les definicions, moure's per els conceptes i les idees.
Una de les avantatges que té és que no es necessita password per accedir-hi, i per distribuir-ho s'ha de compartir l'enllaç.
Wordle: serveix per fer núvols de paraules, seria com un mapa de freqüencies de les paraules, on es marca la gradació d'importància (per el que els conceptes claus apareixeran en mides de fonts diferents).
Aquí teniu un exemple realitzat per mi:
Mapes Conceptuals: Van ser creats per Joseph D. Novak i han esdevingut una tècnica fonamental per a representar el pensament a l'educació. Principalment ens serveix per organitzar els nostres coneixements i ampliar la nostra perspectiva.
Podríem resumir-ho dient que és un procès intel·lectual que ens facilita l'aprenentatge, i es que ordena les idees, però per això ha de tenir una bona estructura i organització. És necessari que hi hagin connectors entre tots els conceptes que volem relacionar perquè realment sigui un mapa conceptual, (un concepte relacionat amb altres conceptes, varis conceptes conectats amb un concepte o varis conceptes conectats entre ells).
Hi ha diferents programes que faciliten la realització d'aquests mapes, el més conegut és el CmapTools, on es poden crear fletxes per unir els connectors amb els conceptes, entre d'altres estils, i a més és un programa totalment gratuït.
Fluxogrames: els diagrames de flux serveixen per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. Relacionat amb el món de l'educació se li pot trobar dues utilitzacions:
- per planificar tasques pròpies relacionades amb el desemvolupament de la tasca professional.
- bon mitjà per aprendre i practicar amb la presa de decisions, resolució de problemes, planificació, organització, entre d'altres.
Tenen una simbologia molt definida, de la que se'n pot destacar la següent:
Trobem el Glogster: una eina que serveix per confeccionar pòsters multimedia. Actualment existeixen dos tipus de glogster, la versió clàssica on tothom pot publicar els pòsters i l'altra gent els pot observar, sense necessitat de estar registrat. I el edu glogster, que és la versió per a l'educació, i en aquest cas si que s'ha d'estar registrat com a educardor o estudiant.
El Padlet: és com un suro per penjar-hi coses. Un lloc localitzat on hi pots posar informació, imatges o text. Es pot relacionar l'espai amb les definicions, moure's per els conceptes i les idees.
Una de les avantatges que té és que no es necessita password per accedir-hi, i per distribuir-ho s'ha de compartir l'enllaç.
Wordle: serveix per fer núvols de paraules, seria com un mapa de freqüencies de les paraules, on es marca la gradació d'importància (per el que els conceptes claus apareixeran en mides de fonts diferents).
Aquí teniu un exemple realitzat per mi:
Mapes Conceptuals: Van ser creats per Joseph D. Novak i han esdevingut una tècnica fonamental per a representar el pensament a l'educació. Principalment ens serveix per organitzar els nostres coneixements i ampliar la nostra perspectiva.
Podríem resumir-ho dient que és un procès intel·lectual que ens facilita l'aprenentatge, i es que ordena les idees, però per això ha de tenir una bona estructura i organització. És necessari que hi hagin connectors entre tots els conceptes que volem relacionar perquè realment sigui un mapa conceptual, (un concepte relacionat amb altres conceptes, varis conceptes conectats amb un concepte o varis conceptes conectats entre ells).
Hi ha diferents programes que faciliten la realització d'aquests mapes, el més conegut és el CmapTools, on es poden crear fletxes per unir els connectors amb els conceptes, entre d'altres estils, i a més és un programa totalment gratuït.
Fluxogrames: els diagrames de flux serveixen per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. Relacionat amb el món de l'educació se li pot trobar dues utilitzacions:
- per planificar tasques pròpies relacionades amb el desemvolupament de la tasca professional.
- bon mitjà per aprendre i practicar amb la presa de decisions, resolució de problemes, planificació, organització, entre d'altres.
Tenen una simbologia molt definida, de la que se'n pot destacar la següent:
 |
| Extret de: http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/11/eines-de-suport-al-pensament-els.html |
Mapes mentals: permet organitzar i estructurar el nostre pensament facilitant així l'expressió de les nostres idees, solucionar problemes, prendre apunts, d'una manera gràfica.
Hi ha tota una serie d'eines on-line que permenten crear aquests mapes mentals (MindMap), per exemple:
Perquè s'entengui millor aquí teniu un exemple de mapa mental
 |
| Extret de: http://www.mindtools.com/media/Diagrams/mindmap.jpg |
A continuació us deixo un exemple d'un Mapa Conceptual realitzat per mi sobre un text que ens han passat a classe, i que aquí teniu el link per poder-lo llegir: El Dinar de Nadal
El Dinar de Nadal
dimarts, 26 de novembre del 2013
IDENTITAT I TERRITORI
Avui la meva companya Cristina Funès i Jo hem presentat el nostre treball d'identitat i territori.
Al començament quan ens van dir que havíem de fer un treball sobre un tema o una característica en comú i que aquest a la vegada havia de motivar a la resta de companys, vam pensar que seria molt difícil trobar-ne un.
Però després de pensar molta estona i parlar, vam veure que teníem un punt en comú molt important i interessant alhora, i es que les dues sóm de fora de Barcelona i hem decidit venir a Barcelona a estudiar i no només això, sinó que la Cristina actualment esta visquent a una residència i jo hi vaig estar durant tres anys, per el que aquest va ser el nostre tema a treballar.
A continuació us deixo el prezi que vam realitzar per a la presentació.
Al començament quan ens van dir que havíem de fer un treball sobre un tema o una característica en comú i que aquest a la vegada havia de motivar a la resta de companys, vam pensar que seria molt difícil trobar-ne un.
Però després de pensar molta estona i parlar, vam veure que teníem un punt en comú molt important i interessant alhora, i es que les dues sóm de fora de Barcelona i hem decidit venir a Barcelona a estudiar i no només això, sinó que la Cristina actualment esta visquent a una residència i jo hi vaig estar durant tres anys, per el que aquest va ser el nostre tema a treballar.
A continuació us deixo el prezi que vam realitzar per a la presentació.
divendres, 22 de novembre del 2013
COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC
 |
| Imatge extreta de google imatges |
A l'assignatura de COED hem llegit el llibre de Com parlar bé en públic, de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.
Primer de tot al llibre fa com una introducció de perquè és important la comunicació oral.
Després ja comença amb el parlar en públic, el llenguatge oral, el llenguatge corporal, els mitjans audiovisuals que acompanyen al discurs, el guió (amb la seva introducció, desenvolupament i conclusió).
Arran d'aquesta lectura conjuntament amb tota la classe hem elaborat un decàleg del comunicador eficaç:
1. Cal controlar els nervis, s'aconsegueix evitant els tics nerviosos (acceptant-los). La respiració ha de ser profunda i calmada (tècniques de relaxació).
2. El guió és fonamental. S'ha de memoritzar, en canvi el discurs no (el guió és la carcassa). Ha d'estar ben estructurat, amb les idees principals i les secundàries, el contingut de l'exposició, no s'han de confondre les paraules. També s'ha de tenir en compte el temps i les condicions del públic, edat, sexe i altres característiques.
3. Domini de la llengua i la correcció lingüística (vocalització)
4. Discurs clar, concís i breu. Frases curtes i seguint l'ordre lògic de les idees (actor-acció, subjecte-verb). Trobar les paraules adients.
Les estratègies per a fer un bon discurs: ordre lògic, frases actives i no passives, possitives i no negatives, frases simples no subordinades.
5. Tenir clar l'objectiu del discurs. Convèncer (modificar la teva opinió) o persuadir.
6. Feedback de la mirada (retroalimentació). L'orador ha d'actuar depenent de les reaccions del públic, en tot moment ha de mantenir el contacte visual. I tenir unes alternatives per si veus que no està agradant, que no hi ha connexió amb el públic, aquesta és la clau de l'èxit.
7. Adoptar una correcta posició del cos. Mostrar el cos sencer, no creuar els braços, mostrar les mans, evitar amagar-se darrera la taula, el cabell recollit per veure la cara i l'expressivitat dels ulls, la forma de vestir (per no passar calor), peus alineats i separats.
8. Control de la veu (instrument per comunicar-nos), és el nostre tret d'identitat, la posició del cos ens modifica la veu. Volum, velocitat i vocalització.
- suport de la comunicació
- expressió del ser
- eina de treball (vehicle i referent)
- instrument molt fràgil
9. Estructura del discurs, ha de tenir sentit. I contar de les tres parts bàsiques: introducció, desenvolupament i conclusió.
10. Humor, és molt important com he comentat al punt 6 aquest feedback, i saber quan el públic necessita que captis la seva atenció. I una forma de fer-ho és amb anècdotes personals o acudits.
DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA'N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT
Ja no només amb el títol d'aquesta entrada podem resumir l'estructura que ha de tenir un discurs.
I es que un discurs ha de tenir la següent estructura:
- Introducció: on es presenta el tema i els continguts (5-10% aprox.)
- Desenvolupament: on es transmet la informació, és el fet comunicar i compartir (80-90% aprox.)
- Conclusió: síntesi final i es tanca el discurs (10% aprox.)
Introducció:
Aquesta part ha de ser breu, però és on s'ha de dir del que es parlarà perquè és el moment en que el públic té la màxima atenció. I si el començament es bo, el públic també estarà més atent.
Per tenir una bona introducció s'ha d'estar molt preparat i molt segur del que vols dir i explicar, i com més provocadora i difícil la fagis més èxit obtindràs, tot i que també hi ha la opció de que fracasis.
Algunes de les fòrmules introductòries més ressolutives son:
- Definició: fer un breu comentari sobre el títol del tema.
- Presentació d'objectius: explicar-los per així captar l'atenció del públic.
- Presentació del guió: sobretot quan es tracta de discursos expositius i sessions pràctiques.
- Preguntes: començar amb una pregunta és una manera d'anticipar-se al públic.
- Lectura mental: és posar en boca de l'orador idees preconcebudes que pot tenir el públic.
- Documentació: mostrar dades, exemples sobre el tema que parlaràs, però que siguin sempre de forma senzilla.
- Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida o una dada espectacular.
- Anècdota: sempre que estigui relacionada amb el tema. Agraden molt les històries personals.
Desenvolupament:
En aquesta part l'orador ha de tenir molts recursos (humor, anècdotes, exemples, entre d'altres), perquè és la part més llarga i on l'atenció del públic comença a decaure.
També s'ha de tenir molt clar les idees que volem explicar, han de ser poques però ben explicades. Es per això que s'ha de tenir molt clar quin és l'objectiu del discurs així com la seva forma i estructura.
Ens podem trobar amb dos tipus d'objectius d'un discurs:
- Aquells que el que volen fer és informar, per tant ens trobem davant d'una estructura descriptiva o estructura cronològica
- I els que volen convèncer, seria l'estructura inductiva o SAP (informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D'específic a general.)
Conclusió:
La funció bàsica de la conclusió és tancar el discurs, fer una síntesi de les idees principals (3 o 4 idees) per tal de fer una visió general del missatge i així deixar una bona impressió a l'auditori.
I es que tot allò que diem o el que no diem té un efecte determinant en la fixació de continguts.
De la mateixa manera que amb la introducció també trobem una sèrie de fórmules de tancament:
- Repetir o connectar amb la introducció.
- Resumir els punts principals.
- Invitar a l'acció.
- Anunci d'un esdeveniment futur.
- Promesa.
- Apel·lar als sentiments (emocions, pena, alegria, llàstima, amistat, etc...).
Però no només amb una estructura ordenada i uns objectius clars aconseguim un discurs amb èxit, també és molt important la llengua, aquesta ha de ser:
- Neutra, precisa i accessible.
- No influïda per la prosa escrita o tècnica.
- Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
- Són necessaris: connectors lògics que cohesionin el discurs: perquè, per tant, en conseqüència, no obstantaixò, en canvi... (a la ment es on es fan aquestes relacions d'una forma lògica) i marcadors textuals: en primer lloc, en segon lloc, d'una banda, de l'altra, finalment, en resum... (marquen en el text aquelles idees que trobem en el discurs).
I es que un discurs ha de tenir la següent estructura:
- Introducció: on es presenta el tema i els continguts (5-10% aprox.)
- Desenvolupament: on es transmet la informació, és el fet comunicar i compartir (80-90% aprox.)
- Conclusió: síntesi final i es tanca el discurs (10% aprox.)
Introducció:
Aquesta part ha de ser breu, però és on s'ha de dir del que es parlarà perquè és el moment en que el públic té la màxima atenció. I si el començament es bo, el públic també estarà més atent.
Per tenir una bona introducció s'ha d'estar molt preparat i molt segur del que vols dir i explicar, i com més provocadora i difícil la fagis més èxit obtindràs, tot i que també hi ha la opció de que fracasis.
Algunes de les fòrmules introductòries més ressolutives son:
- Definició: fer un breu comentari sobre el títol del tema.
- Presentació d'objectius: explicar-los per així captar l'atenció del públic.
- Presentació del guió: sobretot quan es tracta de discursos expositius i sessions pràctiques.
- Preguntes: començar amb una pregunta és una manera d'anticipar-se al públic.
- Lectura mental: és posar en boca de l'orador idees preconcebudes que pot tenir el públic.
- Documentació: mostrar dades, exemples sobre el tema que parlaràs, però que siguin sempre de forma senzilla.
- Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida o una dada espectacular.
- Anècdota: sempre que estigui relacionada amb el tema. Agraden molt les històries personals.
Desenvolupament:
En aquesta part l'orador ha de tenir molts recursos (humor, anècdotes, exemples, entre d'altres), perquè és la part més llarga i on l'atenció del públic comença a decaure.
També s'ha de tenir molt clar les idees que volem explicar, han de ser poques però ben explicades. Es per això que s'ha de tenir molt clar quin és l'objectiu del discurs així com la seva forma i estructura.
Ens podem trobar amb dos tipus d'objectius d'un discurs:
- Aquells que el que volen fer és informar, per tant ens trobem davant d'una estructura descriptiva o estructura cronològica
- I els que volen convèncer, seria l'estructura inductiva o SAP (informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D'específic a general.)
Conclusió:
La funció bàsica de la conclusió és tancar el discurs, fer una síntesi de les idees principals (3 o 4 idees) per tal de fer una visió general del missatge i així deixar una bona impressió a l'auditori.
I es que tot allò que diem o el que no diem té un efecte determinant en la fixació de continguts.
De la mateixa manera que amb la introducció també trobem una sèrie de fórmules de tancament:
- Repetir o connectar amb la introducció.
- Resumir els punts principals.
- Invitar a l'acció.
- Anunci d'un esdeveniment futur.
- Promesa.
- Apel·lar als sentiments (emocions, pena, alegria, llàstima, amistat, etc...).
Però no només amb una estructura ordenada i uns objectius clars aconseguim un discurs amb èxit, també és molt important la llengua, aquesta ha de ser:
- Neutra, precisa i accessible.
- No influïda per la prosa escrita o tècnica.
- Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
- Són necessaris: connectors lògics que cohesionin el discurs: perquè, per tant, en conseqüència, no obstantaixò, en canvi... (a la ment es on es fan aquestes relacions d'una forma lògica) i marcadors textuals: en primer lloc, en segon lloc, d'una banda, de l'altra, finalment, en resum... (marquen en el text aquelles idees que trobem en el discurs).
divendres, 15 de novembre del 2013
PISSARES DIGITALS
Per tancar la Setmana de Pràctica i Reflexió Educativa, ens han fet una conferència a l'auditori de la universitat sobre les pissares digitals a càrrec de la Marta Palet i en Jordi Bigas, mestres d'Educació Primària i Infantil de l'Escola Mare de Déu de la Mercè.
Des de ja fa un any els nens d'aquesta escola utilitzen els Ipads. Els Ipads és una eina que no només es pot utilitzar per aprendre continguts sinó que també s'hi pot jugar i aprendre a la vegada.
Un dels problemes que es van trobar els mestres d'aquesta escola es que no existia cap pàgina web en català per als més petits, per això van decidir fer-ne una on els mestres poden anar creant els seus materials, aquesta és educaplay.com molt útil i molt dinàmica.
Després també ens van ensenyar jocs per jugar amb la pissarra digital i amb els Ipads.
Considero que va ser una conferència molt interessant i educativa, ja que vam poder veure com també es pot ensenyar als més petits a través de les noves tecnologies i que hi ha moltes altres formes d'aprendre i sobretot de jugar aprenent.
dilluns, 11 de novembre del 2013
POWER POINT
El power point es podria considerar com un dels elements de transmissió de continguts a través de recursos tecnològics més emprats per tothom, des d'alumnes, professors, conferenciants,etc. Però realment li donem un ús correcte? Coneixem totes les seves possibilitats? entretenim o avorrim?
Quan es va començar a utilitzar el power point, de ben segur que no es coneixien totes les avantatges que aquest tenia, el problema era que no es feia una utilització correcte de les noves tecnologies (de totes les seves possibilitats), s'utilitza la versió fàcil.
I es que s'ha de tenir en compte totes les competències que es desenvolupen a l'hora de crear un Power Point o presentació:
- Adquireixes la capacitat de cerca, selecció, anàlisi i síntesi de la informació que vols transmetre per convertir-la en coneixement.
- Utitilizar mitjans per comunicar-se i que alhora sigui una forma de treballar col·laborativament, que uneixi l'aprenentatge indiviual i amb el dels altres, fins i tot quan és a distància.
Per començar s'ha de saber com estan estructurats aquests programes. Consten de sis elements:
1.- Presentació (on col·loquem tot)
2.- Diapositives (eix central)
3.- Objectes (textos, vídeos, imatges, etc.)
4.- Accions (conjunt d'instruccions que executem quan fem un clic o passem el ratolí per sobre d'un objecte)
5.- Transicions (efecte visual i/o sonor que s'estableix entre diapositives)
6.- Animacions (efecte visual i/o sonor que s'estableix entre els objectes i que pot implicar un ordre d'entrada i de sortida dins la diapositiva)
També cal esmentar les 12 propostes d'ús creatiu i multimedial del programa PowerPoint (del professor Jordi Simón i Llovet)
Sha de tenir molt clar l'objectiu del Power Point, no sempre és només mostrar-lo, s'ha de tenir un discurs. Ha d'arribar a ser un vídeo motivador. Joan Ferrés (al seu llibre Vídeo y Educación. Barcelona: Paidós, 1992) parla de la capacitat que té el llenguatge audiovisual com a transmissor d'emocions i com aquestes poden motivar grups de persones vers unes actituds concretes. I es que si un power point està ben muntat pot arribar a tenir les mateixes capacitats comunicatives que un vídeo.
Però per això s'ha de recollir idees. Un altre element a destacar, una diapositiva és com un full en blanc on podem plasmar totes les idees que tenim, allò que pensem, textos, fletxes, requadres, imatges, sons, colors, introduint comentaris.
I no només el professor, aquell que el realitza, sinó que hi ha d'haver una interacció amb l'alumne (interactivitat del programa amb la interacció del grup classe). Una manera de fer-ho pot ser introduint un llorigó (trampa) que pot ser en forma text o imatge mal col·locada o errònia i que aparegui una nova diapositiva amb els continguts correctes o un efecte sonor. Una altra manera de crear aquesta interacció és a través de les accions, fent preguntes i enllaços a les diapositives amb les respostes.
Per tant podríem arribar a la conclusió de que un Power Point o presentació hauria de:
- Motivar
- Interactuar
- Seduir
- Emocionar
- Mostrar
- Construir
I es que s'ha de tenir en compte totes les competències que es desenvolupen a l'hora de crear un Power Point o presentació:
- Adquireixes la capacitat de cerca, selecció, anàlisi i síntesi de la informació que vols transmetre per convertir-la en coneixement.
- Utitilizar mitjans per comunicar-se i que alhora sigui una forma de treballar col·laborativament, que uneixi l'aprenentatge indiviual i amb el dels altres, fins i tot quan és a distància.
Per començar s'ha de saber com estan estructurats aquests programes. Consten de sis elements:
1.- Presentació (on col·loquem tot)
2.- Diapositives (eix central)
3.- Objectes (textos, vídeos, imatges, etc.)
4.- Accions (conjunt d'instruccions que executem quan fem un clic o passem el ratolí per sobre d'un objecte)
5.- Transicions (efecte visual i/o sonor que s'estableix entre diapositives)
6.- Animacions (efecte visual i/o sonor que s'estableix entre els objectes i que pot implicar un ordre d'entrada i de sortida dins la diapositiva)
També cal esmentar les 12 propostes d'ús creatiu i multimedial del programa PowerPoint (del professor Jordi Simón i Llovet)
Sha de tenir molt clar l'objectiu del Power Point, no sempre és només mostrar-lo, s'ha de tenir un discurs. Ha d'arribar a ser un vídeo motivador. Joan Ferrés (al seu llibre Vídeo y Educación. Barcelona: Paidós, 1992) parla de la capacitat que té el llenguatge audiovisual com a transmissor d'emocions i com aquestes poden motivar grups de persones vers unes actituds concretes. I es que si un power point està ben muntat pot arribar a tenir les mateixes capacitats comunicatives que un vídeo.
Però per això s'ha de recollir idees. Un altre element a destacar, una diapositiva és com un full en blanc on podem plasmar totes les idees que tenim, allò que pensem, textos, fletxes, requadres, imatges, sons, colors, introduint comentaris.
I no només el professor, aquell que el realitza, sinó que hi ha d'haver una interacció amb l'alumne (interactivitat del programa amb la interacció del grup classe). Una manera de fer-ho pot ser introduint un llorigó (trampa) que pot ser en forma text o imatge mal col·locada o errònia i que aparegui una nova diapositiva amb els continguts correctes o un efecte sonor. Una altra manera de crear aquesta interacció és a través de les accions, fent preguntes i enllaços a les diapositives amb les respostes.
Per tant podríem arribar a la conclusió de que un Power Point o presentació hauria de:
- Motivar
- Interactuar
- Seduir
- Emocionar
- Mostrar
- Construir
dissabte, 9 de novembre del 2013
WIKIS
Els wikis és un entorn que permet l'edició immediata de contingut web per múltiples col·laboradors a través del navegador web. Tots els que ho comparteixen tenen la possibilitat de crear, modificar o borrar el mateix text, aquesta seria una de les avantatges que té, en canvi, també té inconvenients i es que moltes vegades les modificacions que es fan poden ser carents d'autenticitat i rigor, és per això que tot canvi que es fa es pot saber l'usuari que ho ha fet.
El creador va ser Ward Cunningham i ell mateix va dir que els wikis són: " la base de datos en línea más simple que pueda funcionar".Un dels projectes més conegut i utilitzat en tot el món i que tenen com a base els wikis, és el projecte d'enciclopèdia Wikipedia.
En el món educatiu, la seva integració costa més, però poc a poc ho van incorporant com a eïna de treball didàctic. Un dels exemples més coneguts és el Moodle, un espai d'ensenyament i aprenentatge que no només ofereix un wiki sinó que també podem trobar altres eïnes com fòrums, chats, objectes d'aprenentatge, lliçons, glossaris, entre d'altres, totes elles per a realitzar online.
Per conèixer més sobre aquest tema l'article de Jordi Adell parla dels "Wikis i Educació"
Per saber-ne més l'article de Jordi Adell
Un altre punt important és saber diferenciar el WIKI del BLOG, per a fer-ho més fàcil a continuació us deixo un document on s'explica la diferència.
Blogs y Wikis from Tíscar Lara
De la mateixa manera que amb el google sites, a classe vam crear un wikispace sobre el mateix tema de la cuina creativa per a nens per conèixer el seu funcionament.
Cliqueu aquí per veure'l
De la mateixa manera que amb el google sites, a classe vam crear un wikispace sobre el mateix tema de la cuina creativa per a nens per conèixer el seu funcionament.
Cliqueu aquí per veure'l
GOOGLE SITES
GOOGLE SITES
L'altre dia a classe vam estar treballant google sites. Una aplicació que permet crear llocs webs o una intranet d'una forma tan senzilla com editar un document de text.
En aquesta pots afegir-hi des de vídeos, calendaris, presentacions a arxius adjunts i textos.
També és molt utilitzada per la facilitat i la rapidesa amb la que pots compartir-ho amb altra gent, ja sigui amb un grup reduït de col·laboradors o amb tot el món.
Juntament amb tres companyes més, la Mar, la Clara i la Laia vam decidir crear-ne un sobre la cuina creativa per a nens, i es que a totes ens agrada molt la cuina i vam pensar que seria divertit i a l'hora educatiu treballar sobre aquest tema.
Si cliqueu en aquest enllaç podreu gaudir del nostre site.
L'altre dia a classe vam estar treballant google sites. Una aplicació que permet crear llocs webs o una intranet d'una forma tan senzilla com editar un document de text.
En aquesta pots afegir-hi des de vídeos, calendaris, presentacions a arxius adjunts i textos.
També és molt utilitzada per la facilitat i la rapidesa amb la que pots compartir-ho amb altra gent, ja sigui amb un grup reduït de col·laboradors o amb tot el món.
Juntament amb tres companyes més, la Mar, la Clara i la Laia vam decidir crear-ne un sobre la cuina creativa per a nens, i es que a totes ens agrada molt la cuina i vam pensar que seria divertit i a l'hora educatiu treballar sobre aquest tema.
Si cliqueu en aquest enllaç podreu gaudir del nostre site.
dimecres, 6 de novembre del 2013
PREZI
Prezi, és una aplicació multimedia per a la realitzar presentacions.
La gran diferència que trobem amb el Power Point, o altres programes com Impress, és que pots traballar-hi en línea, les presentacions es troben al núvol, per el que podem treballar sobre elles des de qualsevol lloc que disposi de connexió a internet.
També és molt utilitzar perquè pots incluir documents, imatges, símbols pre-dissenyats o cliparts que hi ha en el propi Prezi i fins i tot vídeos de youtube, tot això d'una manera molt original i interactiva, amb diferents moviments i amb l'ordre que cadascú desitgi.
Un cop finalitzades les presentacions es poden poden fer públiques i compartir-les, en aquest cas, la gent l'altre gent que les pot veure, pot modificar-les si hi hagués alguna cosa que no els hi agradés.
A classe de GTIC, vam haver de fer una presentació sobre la idea que teniem nosaltres de la família, i així familiaritizar-nos amb el programa.
dissabte, 26 d’octubre del 2013
ANÀLISI D'UN ALTRE BLOG
Un cop treballat a classe el llibre Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents. Vam haver de veure diferents blogs, estudiar-los i escollir-ne un per fer-ne un anàlisi. D'entre tots els que vaig estar mirant el que més em va cridar l'atenció va ser el de Soñando Sonrisas, d'una professoria d'infantil de la província de Castella i Lleó.
divendres, 25 d’octubre del 2013
LLENGUATGE AUDIOVISUAL I DIGITAL
Per parlar sobre el món audiovisual i digital a COED hem visualitzat un vídeo de'n Guillermo Orozco on parlava de l'educació en comunicació audiovisual.
Per començar una de les idees que va transmetre és que entrar al món d'internet, aquest món digital s'ha de disposar d'unes tècniques bàsiques, mínimes. Per tal de poder entendre tot el seu significat.
També és molt important el context en el qual ens trobem, n'hi ha varis, però els dos fonamentals són la família i l'escola, i aquests han de treballar conjuntament. I es que la relació d'aquests dos factors és el que interfereix en la relació dels joves o infants amb la resta de medis (pantalles), ja sigui la televisió, ordinador, entre d'altres. Tant de manera positiva com negativa, com menys relació hi ha amb la família més relació hi ha amb les pantalles.
Un altre factor que també té molta responsabilitat educativa, tot i que ells encara no ho accepten, són els mitjans de comunicació, i moltes vegades es desperdicia el seu potencial, amb les noves tecnologies s'oblida la perspectiva pedagògica, i es que la imatge és un complement de la paraula o del comentari del professor no és un valor expressiu en si mateix, del qual ja es pugui aprendre directament.
Falta arribar a tenir aquesta consciència de que pot ajudar al coneixement, i és per això que no es servir el 100% del seu potencial.
L'última idea important que diu el senyor Guillermo Orozco és sobre l'alfabetització, tant audiovisual com digital, hi ha d'haver aquestes competències comunicatives mínimes per tal poder interactuar amb els alumnes, ja que les noves generacions s'adapten més fàcilment als canvis. Es requereix un camp d'acció pedagògica.
Després de veure el vídeo ens ha passat dos anuncis de televisió per tal de poder analitzar quin era el seu missatge i el que ens transmetia a nosaltres.
Aquests són els vídeos:
I per finalitzar us deixo el vídeo de'n Guillermo Orozco:
Per començar una de les idees que va transmetre és que entrar al món d'internet, aquest món digital s'ha de disposar d'unes tècniques bàsiques, mínimes. Per tal de poder entendre tot el seu significat.
També és molt important el context en el qual ens trobem, n'hi ha varis, però els dos fonamentals són la família i l'escola, i aquests han de treballar conjuntament. I es que la relació d'aquests dos factors és el que interfereix en la relació dels joves o infants amb la resta de medis (pantalles), ja sigui la televisió, ordinador, entre d'altres. Tant de manera positiva com negativa, com menys relació hi ha amb la família més relació hi ha amb les pantalles.
Un altre factor que també té molta responsabilitat educativa, tot i que ells encara no ho accepten, són els mitjans de comunicació, i moltes vegades es desperdicia el seu potencial, amb les noves tecnologies s'oblida la perspectiva pedagògica, i es que la imatge és un complement de la paraula o del comentari del professor no és un valor expressiu en si mateix, del qual ja es pugui aprendre directament.
Falta arribar a tenir aquesta consciència de que pot ajudar al coneixement, i és per això que no es servir el 100% del seu potencial.
L'última idea important que diu el senyor Guillermo Orozco és sobre l'alfabetització, tant audiovisual com digital, hi ha d'haver aquestes competències comunicatives mínimes per tal poder interactuar amb els alumnes, ja que les noves generacions s'adapten més fàcilment als canvis. Es requereix un camp d'acció pedagògica.
Després de veure el vídeo ens ha passat dos anuncis de televisió per tal de poder analitzar quin era el seu missatge i el que ens transmetia a nosaltres.
Aquests són els vídeos:
I per finalitzar us deixo el vídeo de'n Guillermo Orozco:
QUÈ ÉS LA POESIA?
Avui a classe de COED hem estat parlant sobre el que és la poesia i els que a nosaltres ens transmet.
La poesia és un joc verbal, és música, sentit, significat. És sortir del dia a dia, o bé ens permet parlar d'allò qüotidià.
Per P. Valery és "Aquest dubte prolongat entre el so i el sentit".
Després havíem de fer un dibuix sobre el que significa per a nosaltres la poesia, però sense pensar, el primer que ens vingués a la ment al pensar en la poesia.
I aquest ha estat el meu resultat:
La poesia és un joc verbal, és música, sentit, significat. És sortir del dia a dia, o bé ens permet parlar d'allò qüotidià.
Per P. Valery és "Aquest dubte prolongat entre el so i el sentit".
Després havíem de fer un dibuix sobre el que significa per a nosaltres la poesia, però sense pensar, el primer que ens vingués a la ment al pensar en la poesia.
I aquest ha estat el meu resultat:
dijous, 24 d’octubre del 2013
CREATIVE COMMONS
La llicència creative commons permet usar el coneixement o la informació a través d'instruments jurídics gratuïts. Serien com unes llicències de drets d'autor però més senzilles, ja que és el propi autor el que tria els termes i condicions a l'hora de compartir el seu treball.
Un cop sabem això, cada vegada que volguem compartir, ja sigui una foto, un vídeo, música o notícies d'actualitat ens hem de fixar en la seva llicència creative commons per saber el ús que en podem fer.
Hi ha certs llocs els quals tot el que hi trobem ho podem compartir, com per exemple és wikimedia commons, on podem trobar tot d'imatges que es poden agafar lliurement.
Després hi ha l'exemple de Flickr, en aquest cas ens podem trobar dos situacions, poden haver-hi fotos que siguin all rights reserved que significa que no podem compartir-les, i d'altres que posi some rights reserved, que aquestes si que podrem, si és aquest el cas s'han de seguir les instruccions de com guardar la foto.
Pel que fa a les notícies dels diaris, la llei ens permet citar i dir d'on l'hem extret, però el que no podem fer és citar tot el text o la part més important. També depèn dels diaris, hi ha l'exemple de La Vanguardia que té all rights reserved, però en canvi, "eldiario.es" disposa de la llicència creative commons que ens permet citart tot allò que volguem.
El mateix passa amb la música i els vídeos, hi ha dues plataformes en les quals es trobem cançons de gent que no es coneguda i tanmateix vídeos els quals es poden compartir sense cap problema.
Serien Jamendo i Vimeo respectivament.
Al finalitzar vam haver d'escollir la llicència que nosaltres volguessim per el nostre blog, a través de la pàgina http://creativecommons.org/, pots buscar i escollir entre les diferents opcions. Després s'afegeix un gadget amb la llicència escollida en format HTML/JavaScript.
CURACIÓ DELS CONTINGUTS
Què és la curació de continguts?
Aquesta serveix per analitzar, organitzar i seleccionar (filtrar, agrupar i compartir) tota aquella informació que tu desitges dels temes que més t'interessin.
Algunes de les eïnes més utilitzades per dur a terme aquesta activitat són:
Scoop.it, aquest programa funciona a través de "tòpics", és a dir, temes dels quals vols rebre informació actualitzada. Aquesta informació la pots rebre a través de diferents formats, ja sigui els diares, pàgines webs, twitter, altres blogs, etc. Un cop vagis tinguent la informació també hi ha la possibilitat de que la poguis comentar i compartir.
Cada un de nosaltres ens hem fet un scoop.it també per poder veure el funcionament del programa i estar al dia dels temes que més ens interessen.
Una altra eina serien els Bookmark, que són els coneguts "favoritos". D'aquesta manera pots accedir fàcilment a totes aquelles pàgines web que visites amb més freqüència sense haver de posar la direcció URL sempre. Simplement es posa aquesta a la barra de marcadors i automàticament et surt el logotip i el nom, per el que és molt més fàcil d'identificar.
I l'últim són els RSS, que com la resta d'eïnes que he comentat també serveix per rebre informació actualitzada sobre allò que més ens interessa. Per poder fer-la servir, les pàgines web a les quals vols subscriure't han de disposar d'aquest dispositiu per poder rebres totes les actualitzacions. Dins d'aquest vam parlar de Netvibes, una eina que la podem configurar com a porta d'entrada personalitzada i que a més serveix per llegir molta informació sense haver d'anar de bloc en bloc, o de lloc en lloc, gràcies al canal RSS.
En el nostre blog ho hem afegit, per a totes aquelles persones que els hi sembli interessant i volguin estar al dia de totes les entrades que es vagin fent.
Us poso una icona dels RSS perquè sigui més fàcil la seva localització:
 |
| Imatge extreta de google imatges |
dimarts, 22 d’octubre del 2013
QUI ETS TU?
A l'assignatura de COED, hem hagut d'escollir a un company de la classe i fer-li una fotografia que la representés i una descripció acompanyant la foto.
Per fer aquesta activitat, prèviament la professora Rosa Soler ens va passar un dossier amb tot de models de descripcions, perquè ens servís d'inspiració per agafar idees per després fer-ne la nostra.
Hi ha set models, set tipus diferents de descripcions totes elles molt interessants, amb els seus exemples corresponents. Aquestes serien les diverses possibilitats que teníem per escollir:
- Cançons
- Poesia Visual
- Poesia
- Novel·la
- Assaig
- Conte
- Vídeo
A continuació us deixo la meva descripció i la fotografia de la meva companya, la Clara Carbonell.
Qui ets tu?
Ella és la Clara, una noia de Barcelona de 18 anys i que fa poc hem emprès el mateix viatge, el viatge de l'educació, per arribar a ser mestres dels més petits.
És riallera, sempre té un somriure a la cara. Li encanta fer postures divertides i gracioses per a les fotos, com bé es pot veure, però quan s'ha de posar seria, s'hi posa com la que més.
Tant la pots veure fent el graciós, com es pot veure a la foto, com a sobre d'uns espectaculars tacons preparada per donar-ho tot a la pista, sempre que faci falta.
La pots trobar a dalt de tot de la torre esperant a que arribi el seu príncep i ajudar-lo a pujar amb el seu llarg cabell, com a l'esplai jugant, divertint-se, embrutant-se amb els nens i fent de dolenta.
Si vols et pot cantar Lady Gaga com La Mosqueta amb la mateixa intensitat i ganes. Com ballar-te la cançó més house o Qui la ballarà? o Tots els ocells que canten, sense perdre el ritme.
divendres, 18 d’octubre del 2013
PROCÈS DE COMPOSICIÓ ESCRITA
El procès de composició escrita és mental. Tot i que aquest procès es devideixi en tres etapes ben diferenciades cal tenir en compte que no és un procès lineal i que tampoc es segueixen de manera ordenada.
En aquesta situació de la comunicació ens podem trobar per un costat amb el problema retòric, on trobem el tema (de què parlaré), l'audiència (a qui parlaré) i els propòsits (què volem) que tindrà la nostra composició escrita. Un cop tot això ho tenim clar, o almenys una lleugera idea, ja que mentre el text es va produint al ser una composició no lineal ni ordenada es pot anar modificant, ja podem començar a redactar.
I per altra banda ens trobem amb la memòria a llarg termini, que és el coneixement dels plans d'escriptura, del tema i de l'audiència. Amb tots aquests coneixements el que fem és generar, organitzar i formular els objectius per després poder redactar.
Per elaborar un text, una composició textual, ens trobem amb tres parts ben diferenciades: la planificació, la composició i la revisió. Com ja he esmentat que estiguin tan diferenciades no significa que es realitzin en aquest ordre, és molt normal que a mida que vas redactan t'adonis que falten parts i que has d'anar ampliant o bé rectificant, revisant, es miri la cohesió i adequació, això és degut a la conseqüència de la lògica, la interacció entre el llenguatge i el pensament.
A continuació us deixo un esquema on explica aquesta procès de la composició escrita:
En aquesta situació de la comunicació ens podem trobar per un costat amb el problema retòric, on trobem el tema (de què parlaré), l'audiència (a qui parlaré) i els propòsits (què volem) que tindrà la nostra composició escrita. Un cop tot això ho tenim clar, o almenys una lleugera idea, ja que mentre el text es va produint al ser una composició no lineal ni ordenada es pot anar modificant, ja podem començar a redactar.
I per altra banda ens trobem amb la memòria a llarg termini, que és el coneixement dels plans d'escriptura, del tema i de l'audiència. Amb tots aquests coneixements el que fem és generar, organitzar i formular els objectius per després poder redactar.
Per elaborar un text, una composició textual, ens trobem amb tres parts ben diferenciades: la planificació, la composició i la revisió. Com ja he esmentat que estiguin tan diferenciades no significa que es realitzin en aquest ordre, és molt normal que a mida que vas redactan t'adonis que falten parts i que has d'anar ampliant o bé rectificant, revisant, es miri la cohesió i adequació, això és degut a la conseqüència de la lògica, la interacció entre el llenguatge i el pensament.
A continuació us deixo un esquema on explica aquesta procès de la composició escrita:
 |
| Model teòric de Linda Flower i John R. Hayes, 1981 |
dijous, 17 d’octubre del 2013
USOS EDUCATIUS DELS BLOGS
Un dels llibres que hem treballat a classe de GTIC és Usos educatius dels blogs. Recuros, orientacions i experiències per a docents, de Francesc Balagué Puxan i Felipe Zayas Hernando.
 |
| Imatge extreta de google imatges |
Què és un blog?
Primer de tot un blog és un mitjà d'interacció i comunicació social molt més econòmic que una revista en paper, amb molta més difusió (els pares, altres cursos, altres escoles, per a la formació de professors ), és digital (trenca les limitacions de temps i espai a què limita l'aula), és més interactiva, tens la possibilitat de buscar números (entrades) anteriors, i pot ser una publicació, com ja he comentat anteriorment, col·lectiva cada nen pot anar fent entrades. És a dir, inclou implicacions socials i educatives.
Són una eina que per la seva facilitat d'ús permeten a persones amb pocs coneixements tècnics iniciar-se en aquest procès i compartir el llenguatge dels nadius digitals. Que estaria relacionat amb l'Escola Nova i un dels seus protagonistes Célestin Freinet, introductor a l'aula de la impremta, la revista escolar, l'assemblea de classe i la correspondència escolar.
També cal tenir en compte la seva importància en l'ensenyament constructivista, sobretot amb quatre punts:
1.- Els alumnes adquireixen un nou protagonisme, trenca amb la comunicació unidireccional i afavoreix els aprenentatges mitjançant l'activitat dels alumnes.
2.- Protagonisme acompanyat d'una responsabilitat pública. El seu discurs té un destinatari, hi ha un motiu per escriure per tant s'han de respectar unes normes lingüístiques, socials i ètiques.
3.- Interacció a l'aula sobre projectes planificats o sobre el que escriuen lliurement.
4.- Fomenta el treball col·laboratiu, ajuda d'altres mitjans complementaris, wikis, presentacions i vídeos, per tant amplia les capacitats de comunicació en tots els nivells.
Arriben a la conclusió que els blogs serveixen per pensar, escriure, compartir i participar.
Usos i competències que es treballen amb els blogs, els diferents usos que poden tenir els blogs. O millor dit podríem parlar de les diferents activitats que els hi podem donar, ja que és una eina per proporcionar informacions i recursos als alumnes, és per això que s'ha de tenir molt clar per què es vol el blog i que aquest respongui a les funcions que li volem donar, del tipus d'activitat que volem que tingui i el paper del professor i de l'alumne. Es per això que hi hauria diversos tipus:
- Col·laboracions dels alumnes en una revista d'aula o de centre.
- Selecció de treballs per a carpetes d'aprenentatge digitals.
- Respostes que els alumnes deixen en el blog del professor a tall de comentaris.
- Entrades dels alumnes en blogs col·lectius administrats pel professor o pels mateixos alumnes.
- Entrades en blogs individuals.
Com a plataforma per aquestes activitats no només existeix Blogger que seria la més senzila i amb la que es poden utilitzar les eines de google, però té alguns inconvenients i es que és estàtica, només es pot fer una entrada, això si es poden crear etiquetes, menús, un aboout me. Però per exemple existeix també Wordpress que és software lliure on pots personalitzar-ho molt més, i afagar i copiar tot allò que necessitis. I n'hi ha un del que no en parlen, Tumblr on hi ha més eines que al blog però només es poden fer entrades.
Abans parlavem dels usos i competències dels blogs segons l'activitat que els hi volguessim donar, ara hi ha les diferents classes de blogs segons els autors (Balagué i Zayas)
- Blogs de centre: normalment són revistes digitals però també poden ser blogs de la biblioteca escolar i solen incluir arxius multimèdia per a mostrar els continguts.
- Blogs destinats a seminaris i cursos de formació TIC per al professorat: blogs o wikis on hi ha tota la informació i tutorials per començar individualment o incorporar nous procediments.
- Blogs de professors (individuals): comuniquen les seves reflexions sobre educació.
Hi hauria com un sub-apartar que son els Blogs d'aula dins del qual trobem:
- Blog d'aula del professor: proporcionar als alumnes informació, activitats complementàries, instruccions per a tasques diverses, recursos multimèdia i enllaços a llocs d'interès, per el que normalment es busca la interacció amb l'alumnat.
- Blog de professor-alumnes: gestió compartida amb diferents graus de responsabilitat.
- Blog d'aula de l'alumne: executar les tasques proposades pel professor en el seu blog d'aula, carpeta d'aprenentatge digital, guia de navegació, guia de recursos per al blog i desenvolupament de temes de lliure elecció entre d'altres. Dins d'aquest últim tipus és on hauríem d'incloure el nostre blog (portafoli).
Apart de tot el que inclou els blogs, hi ha altres eines que poden maximitzar les possibilitats dels blogs i reduir les limitacions, aquestes són:
- El podcàsting: creació d'arxius de so i de vídeo i la seva distribució.
- Les presentacions que han estat creades amb PowerPoint, OpenOffice o altres editors i que després s'inclouen als blogs.
- Sindicació / RSS.
- Wikis: treball col·laboratiu.
- Fòrums virtuals: entorns d'aprenentatge virtual (e-learning) per debatre, discutir idees i elaborar propostes.
- Marcadors socials: ordenar i facilitar l'accés dels enllaços favorits personals des de qualsevol lloc.
divendres, 11 d’octubre del 2013
TRETS CARACTERÍSTICS DE LA LLENGUA ORAL FORMAL
La llengua oral segons el seu context pot agafar característiques de l'oral o l'escrit.
Trets contextuals o context:
- caràcter no universal i aprenentatge escolar: amb no universal es refereix a que el llenguatge formal s'ha d'aprendre, l'hem de desenvolupar (no es desenvolupa de manera espontànea). I l'aprenentatge escolar hauria de ser igual que la llengua escrita. Per tant aquest primer tret és una habilitat que es pot i s'ha d'aprendre, fins i tot podríem dir que té un petit component d'art.
- acústica, efímera i produïda en temps real: en temps real perquè ho estàs articulant en aquell mateix moment i sobre la marxa. És una successió de sons que en el moment que la vibració s'acaba els sons desapareixen.
- context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: el context és compartit, perquè és el mateix espai per el receptor i l'interlocutor, hi ha d'haver aquesta interacció per poder obtenir èxit en la comunicació.
Trets textuals o discurs:
- formal i generalment monologada: la situació és el que marca les convencions socials, que s'allunyi del col·loquialisme. I monologada perquè tot i els avenços tecnològics sol haver-hi un interlocutor i diferents receptors, que expliquen o exposen no dialoguen.
- informativa, planificada i de tema sovint especialitzat: segons el tema i la persona serà més o menys planificada.
- repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals: el que és repetitiu és la idea no les paraules, a la idea dius de què parlaràs, en parles i després de què has parlat. Moltes vegades es disposa de suports visuals i del llenguatge no verbal, l'expressió corporal, mirada, la veu (el volum i la intensitat).
Trets lingüístics, gramaticals o de la llengua (és un pont entre els no verbals):
- paper fonamental dels trets supresegmentals: saber fer servir aquest punt assegura l'èxit. Aquests trets tenen a veure amb la veu, el seu ritme.
- ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.: els elements díctics són aquells que canvien segons el context, les interjeccions són clau per sortir de la monotonia, és una apel·lació al públic. I els anacoluts és quan el primer element de l'oració no concorda amb el segon.
- correcció normativa i ús de la varietat estàndard: la correcció normatica són els cinc nivells de la llengua (convencions gramaticals):
Trets contextuals o context:
- caràcter no universal i aprenentatge escolar: amb no universal es refereix a que el llenguatge formal s'ha d'aprendre, l'hem de desenvolupar (no es desenvolupa de manera espontànea). I l'aprenentatge escolar hauria de ser igual que la llengua escrita. Per tant aquest primer tret és una habilitat que es pot i s'ha d'aprendre, fins i tot podríem dir que té un petit component d'art.
- acústica, efímera i produïda en temps real: en temps real perquè ho estàs articulant en aquell mateix moment i sobre la marxa. És una successió de sons que en el moment que la vibració s'acaba els sons desapareixen.
- context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: el context és compartit, perquè és el mateix espai per el receptor i l'interlocutor, hi ha d'haver aquesta interacció per poder obtenir èxit en la comunicació.
Trets textuals o discurs:
- formal i generalment monologada: la situació és el que marca les convencions socials, que s'allunyi del col·loquialisme. I monologada perquè tot i els avenços tecnològics sol haver-hi un interlocutor i diferents receptors, que expliquen o exposen no dialoguen.
- informativa, planificada i de tema sovint especialitzat: segons el tema i la persona serà més o menys planificada.
- repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals: el que és repetitiu és la idea no les paraules, a la idea dius de què parlaràs, en parles i després de què has parlat. Moltes vegades es disposa de suports visuals i del llenguatge no verbal, l'expressió corporal, mirada, la veu (el volum i la intensitat).
Trets lingüístics, gramaticals o de la llengua (és un pont entre els no verbals):
- paper fonamental dels trets supresegmentals: saber fer servir aquest punt assegura l'èxit. Aquests trets tenen a veure amb la veu, el seu ritme.
- ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.: els elements díctics són aquells que canvien segons el context, les interjeccions són clau per sortir de la monotonia, és una apel·lació al públic. I els anacoluts és quan el primer element de l'oració no concorda amb el segon.
- correcció normativa i ús de la varietat estàndard: la correcció normatica són els cinc nivells de la llengua (convencions gramaticals):
- fonètica
- morfologia
- sintàctica
- semàntica
- pragmàtic
L'ús de la varietat estàndard es diferencia dels dialectes (com el valencià), la varietat central seria l'estàndard.
En resum, el model eficaç de comunicació respon a les característiques de la llengua oral formal. Ha de ser planificada, amb un tema específic, monologada
dijous, 10 d’octubre del 2013
"VÍDEO Y EDUCACIÓN"
El que hem fet avui a classe de GTIC és comentar un capítol que havíem de llegir del llibre Vídeo y Educación de Joan Ferrés.
Un dels termes més importants i destacables d'aquest capítol és el que el seu autor anomena la tercera ola, la era de la teconologia que contrasta amb la era industrial, de tots els canvis que s'ha anat produint com la invenció del ferrocarril, la màquina d'escriure, el bolígraf, etc. I la por que això comporta cap al sistema educatiu enfront de la pèrdua que pot suposar en quant al control del procès educatiu.
També cal destacar al nuevo hombre, parla sobre els dos hemisferis, l'hemisferi esquerra és el que s'encarrega del llenguatge i l'abstracció, el pensament analític, la lògica formal i intel·lectual. I el que en un començament més es feia servir. I per l'altra banda trobem l'hemisferi dret que s'encarrega de l'aproximació concreta, global i emocional de la realitat, i que és la que cada vegada s'utilitza més.
Un nuevo modo de conocer, es refereix a totes les noves invencions tècniques que s'estan fent que gairebé les podríem considerar com una extensió més del cos humà. I es que totes aquestes extensions transformen la nostra manera de pensar i d'actuar, així com de percebre el món.
Un nuevo lenguaje, el llenguatge audiovisual. Per això se li vol donar més importància a l'hemisferi dret, perquè és el que li dóna més rellevància a la era electrònica.
I es que mirar una foto és una operació global, sintètica i primària, de la mateixa manera que quant a l'escola s'ensenya a llegir un text es fa a través de reconèixer les paraules, l'anàlisi gramatical, etc. I ens trobem amb un problema, és per això que en Joan Ferrés proposa aquest nou llenguatge, el llenguatge audiovisual, per tal de poder transmetre emocions.
Per entendre millor aquest concepte, us deixo un petit esquema o s'enten millor:
Un dels termes més importants i destacables d'aquest capítol és el que el seu autor anomena la tercera ola, la era de la teconologia que contrasta amb la era industrial, de tots els canvis que s'ha anat produint com la invenció del ferrocarril, la màquina d'escriure, el bolígraf, etc. I la por que això comporta cap al sistema educatiu enfront de la pèrdua que pot suposar en quant al control del procès educatiu.
També cal destacar al nuevo hombre, parla sobre els dos hemisferis, l'hemisferi esquerra és el que s'encarrega del llenguatge i l'abstracció, el pensament analític, la lògica formal i intel·lectual. I el que en un començament més es feia servir. I per l'altra banda trobem l'hemisferi dret que s'encarrega de l'aproximació concreta, global i emocional de la realitat, i que és la que cada vegada s'utilitza més.
Un nuevo modo de conocer, es refereix a totes les noves invencions tècniques que s'estan fent que gairebé les podríem considerar com una extensió més del cos humà. I es que totes aquestes extensions transformen la nostra manera de pensar i d'actuar, així com de percebre el món.
Un nuevo lenguaje, el llenguatge audiovisual. Per això se li vol donar més importància a l'hemisferi dret, perquè és el que li dóna més rellevància a la era electrònica.
I es que mirar una foto és una operació global, sintètica i primària, de la mateixa manera que quant a l'escola s'ensenya a llegir un text es fa a través de reconèixer les paraules, l'anàlisi gramatical, etc. I ens trobem amb un problema, és per això que en Joan Ferrés proposa aquest nou llenguatge, el llenguatge audiovisual, per tal de poder transmetre emocions.
Per entendre millor aquest concepte, us deixo un petit esquema o s'enten millor:
Llegir un text o una imatge ---- ens aporta idees ---- per després arribar a les emocions
Mirar un text o un vídeo ---- ens aporta emocions ---- per després arribar a les idees
Per això el més important no és transmetre, sinó com ho fem, com ho escribim per poder aconseguir el nostre objectiu que és arribar a aquestes emocions.
D'aquí que sorgeixi el terme de vídeos motivadors, que transmeten idees a partir de les emocions, i que ell recomana veure en grup.
dimecres, 9 d’octubre del 2013
EDITAR VÍDEO AL YOUTUBE
En aquesta entrada el que vull explicar és com penjar i editar un vídeo a través del Youtube.
A classe de GTIC vam haver de grabar una petita història i després penjar-la i retocar-la. Primer de tot cal crear-se un compte de youtbe, que es pot fer mitjançant el correu de gmail. Després s'ha d'anar a la opció de "penja un vídeo"on també pots escollir si vols que sigui públic o privat, i a la banda dreta hi ha la opció de "editar vídeo", aleshores ja pots afegir-hi els vídeos que vulguis, retallar-los per allà on els necessitis, posar la música que creguis que és més adient i fins i tot afegir-hi un títol.
Amb això, us deixo la meva primera experiència editant-ne un. Espero que us agradi.
dimarts, 8 d’octubre del 2013
ARTICLES DE LECTURA FET COMUNICATIU
Una altra de les activitats que hem hagut de realitzar a l'assignatura de COED va ser en grup, vam fer grups de quatre o cinc persones, i a cada grup ens va repartir un text, el qual havíem de llegir, fer-ne un resum i després sortir davant de la classe per explicar-l'ho.
Tots els texts, tot i ser diferents, els hi podiem trobar una continuació entre ells, ja que tots giren al voltant del mateix tema, la importància del parlar.
A continuació us deixo un resum dels sis articles treballats:
Un tramvia anomenat text:
Aquest parla sobre la importància de la comuniació escrita i les seves parts: emissor, receptor, missatge, codi, canal i context. Dóna èmfasi a què una mala comunicació pot produir malentesos. I per deixar-ho més clar, en aquest text podem trobar molts exemples.
Una imatge no val més que mil paraules:
Parla sobre la importància que tenen les imatges i el llenguatge oral i escrit en diferents contextos i situacions. Demostra que depenent de la situació és molt més adient utilitzar una imatge, un text o bé una explicació.
Tots els texts, tot i ser diferents, els hi podiem trobar una continuació entre ells, ja que tots giren al voltant del mateix tema, la importància del parlar.
A continuació us deixo un resum dels sis articles treballats:
Un tramvia anomenat text:
Aquest parla sobre la importància de la comuniació escrita i les seves parts: emissor, receptor, missatge, codi, canal i context. Dóna èmfasi a què una mala comunicació pot produir malentesos. I per deixar-ho més clar, en aquest text podem trobar molts exemples.
Una imatge no val més que mil paraules:
Parla sobre la importància que tenen les imatges i el llenguatge oral i escrit en diferents contextos i situacions. Demostra que depenent de la situació és molt més adient utilitzar una imatge, un text o bé una explicació.
Fer silenci:
Parla sobre l'acte de fer silenci, que no és el mateix que callar i no dir res. És fer silenci de tots els pensaments que tenim en el nostre interior, per així evitar la dispersió i estar atent del que ens estan dient, per tal de poder tenir una bona comunicació.
Escoltar i sentir:
Saber trobar la diferència entre els dos conceptes, escoltar i sentir. S'ha d'ensenyar a escoltar, i els mestres sóm els qui ho hem de fer, per això hem d'escoltar als infants. I a més a més els hem d'ensenyar a que trobin ells mateixos la resposta, sense que nosaltres la diem.
El regal de la comunicació:
Com més informació tenim més independents som, però a la vegada més incerteses tenim. Per això és molt important que hi hagi un equilibri entre el que ja sabíem i teníem abans i les noves tecnologies. I es que la comunicació no ha de dependre només de les noves tecnologies.
La gramàtica del silenci:
El més important d'aquest text és que a la comunicació, la verbal és molt important però també se li ha de donar molta importància a la no verbal. I es que a través dels gestos i les expressions podem entendre molt millor allò que ens estan dient. Quant ens referim a comunicació no verbal ens estem referint a la posició del cos, la mirada, els gestos, la veu, entre d'altres.
Aprendre i créixer:
Aquest text explica la història d'un nen que té por de créixer i no vol aprendre a llegir. Quan un dia ho fa, va corrents a la professora per explicar-l'hi i li diu que a més a més ha crescut de cop.
I es que el que ens volen dir amb aquesta història és la importància que té la lectura en la vida quotidiana, ens ajuda a créixer.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)