Trets contextuals o context:
- caràcter no universal i aprenentatge escolar: amb no universal es refereix a que el llenguatge formal s'ha d'aprendre, l'hem de desenvolupar (no es desenvolupa de manera espontànea). I l'aprenentatge escolar hauria de ser igual que la llengua escrita. Per tant aquest primer tret és una habilitat que es pot i s'ha d'aprendre, fins i tot podríem dir que té un petit component d'art.
- acústica, efímera i produïda en temps real: en temps real perquè ho estàs articulant en aquell mateix moment i sobre la marxa. És una successió de sons que en el moment que la vibració s'acaba els sons desapareixen.
- context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: el context és compartit, perquè és el mateix espai per el receptor i l'interlocutor, hi ha d'haver aquesta interacció per poder obtenir èxit en la comunicació.
Trets textuals o discurs:
- formal i generalment monologada: la situació és el que marca les convencions socials, que s'allunyi del col·loquialisme. I monologada perquè tot i els avenços tecnològics sol haver-hi un interlocutor i diferents receptors, que expliquen o exposen no dialoguen.
- informativa, planificada i de tema sovint especialitzat: segons el tema i la persona serà més o menys planificada.
- repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals: el que és repetitiu és la idea no les paraules, a la idea dius de què parlaràs, en parles i després de què has parlat. Moltes vegades es disposa de suports visuals i del llenguatge no verbal, l'expressió corporal, mirada, la veu (el volum i la intensitat).
Trets lingüístics, gramaticals o de la llengua (és un pont entre els no verbals):
- paper fonamental dels trets supresegmentals: saber fer servir aquest punt assegura l'èxit. Aquests trets tenen a veure amb la veu, el seu ritme.
- ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.: els elements díctics són aquells que canvien segons el context, les interjeccions són clau per sortir de la monotonia, és una apel·lació al públic. I els anacoluts és quan el primer element de l'oració no concorda amb el segon.
- correcció normativa i ús de la varietat estàndard: la correcció normatica són els cinc nivells de la llengua (convencions gramaticals):
- fonètica
- morfologia
- sintàctica
- semàntica
- pragmàtic
L'ús de la varietat estàndard es diferencia dels dialectes (com el valencià), la varietat central seria l'estàndard.
En resum, el model eficaç de comunicació respon a les característiques de la llengua oral formal. Ha de ser planificada, amb un tema específic, monologada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada