COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Relacionat amb el tema de què és el llenguatge i què és la llengua, més endavant vam tractar el tema de la competència comunicativa, i es que aprendre a parlar és una experiència social.

Hi ha una frase a destacar: "Allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants."

I es que cada espai té les seves característiques i a cada lloc els significants són diferents, perquè cada lloc té el seu propi llenguatge i la seva llengua. I s'ha de fer d'una manera eficaç per tal d'assolir els teus objectius i finalitats.

Components de la competència comunicativa (CC):

Quatre tipus de coneixements i habilitats:

1. Competència lingüística/gramatical: imprescindible però no única.
2. Competència sociolingüística.
3. Competència discursiva.
4. Competència estratègica.

Les tres últimes es deixen una mica més oblidades a l'escola, però això no vol dir que siguin menys importants, totes quatre tenen la mateixa importància i són iguals de competents.

1.- Competènica lingüística/gramatical: en el moment en que aprenen una llengua aquesta competència també l'hem de dominar. I es que fa referència al domini del codi lingüístic i 'socupa de:

• Nivell fonològic: fonema i so.
• Nivell morfològic.
• Nivell sintàctic.
• Nivell lèxic i semàntic (paraules).

2.- Competència sociolingüística: aquesta fa referència a les regles socioculturals d´ús, i es que depenent del lloc on es trobi es parla d'una manera o d'una altra, els participants canvïen segons la situació.

S'ocupa de:

• Situació dels participants: saber diferenciar la situació influeix directament en l'èxit.
• Pròposit de la interacció.
• Normes i convencions de la interacció.

3.- Competència discursiva: fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere. Es mira en el seu conjunt no només des de la perspectiva lingüística. Ha de ser coherent, ha de respondre a l'objectiu de manera lògica i cohesionat, ordenat, estructurat, tot això amb l'ajuda dels marcadors i connectors.

S'ocupa de:

• Cohesió de la forma.
• Coherència en el significat.

4.- Competència estratègica: fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar. Cadascú te les seves estratègies, és el valor afegit perquè aquells que ens escolten s'enrecordin de nosaltres.

Poden ser:

• Compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències: com per exemple les "coletillas".
• Afavorir l'efectivitat de la comunicació: amb noves tecnologies, suport tecnològic, per arribar millor a l'objectiu.

Per acabar d'entendre les qualitats de la competència comunicativa i relacionar-ho amb els bons comunicadors, vam veure un vídeo de'n Sir Ken Robinson. A continuació vam haver de comentar perquè ell ens semblava un bon comunicador i quines eren les qualitats que feia servir durant el seu discurs. 

Juntament amb la meva companya Clara Carbonell vam arribar a la conclusió de que era un bon comunicador per el seu sentit de l'humor, que fa que sempre estigues atent al seu discurs. També utilitza el canvi de to i té una bona competència estratègica, sobretot amb la utilització de les preguntes retòriques. Té una veu clara, quan acaba les frases deixa una pausa per permetre al públic reflexionar. I també té competència discursiva, fa un discurs coherent i amb coherència. És espontani, les seves bromes es basen en anècdotes personals, però les utilitza de manera dosificada, sap perfectament quan el públic les necessita.

A continuació us deixo un vídeo d'una de les seves conferències, a veure si opineu el mateix que la meva companya i jo, o trobeu qualitats noves.