En aquesta situació de la comunicació ens podem trobar per un costat amb el problema retòric, on trobem el tema (de què parlaré), l'audiència (a qui parlaré) i els propòsits (què volem) que tindrà la nostra composició escrita. Un cop tot això ho tenim clar, o almenys una lleugera idea, ja que mentre el text es va produint al ser una composició no lineal ni ordenada es pot anar modificant, ja podem començar a redactar.
I per altra banda ens trobem amb la memòria a llarg termini, que és el coneixement dels plans d'escriptura, del tema i de l'audiència. Amb tots aquests coneixements el que fem és generar, organitzar i formular els objectius per després poder redactar.
Per elaborar un text, una composició textual, ens trobem amb tres parts ben diferenciades: la planificació, la composició i la revisió. Com ja he esmentat que estiguin tan diferenciades no significa que es realitzin en aquest ordre, és molt normal que a mida que vas redactan t'adonis que falten parts i que has d'anar ampliant o bé rectificant, revisant, es miri la cohesió i adequació, això és degut a la conseqüència de la lògica, la interacció entre el llenguatge i el pensament.
A continuació us deixo un esquema on explica aquesta procès de la composició escrita:
 |
| Model teòric de Linda Flower i John R. Hayes, 1981 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada