DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA'N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT

Ja no només amb el títol d'aquesta entrada podem resumir l'estructura que ha de tenir un discurs.

I es que un discurs ha de tenir la següent estructura:

- Introducció: on es presenta el tema i els continguts (5-10% aprox.)
- Desenvolupament: on es transmet la informació, és el fet comunicar i compartir (80-90% aprox.)
- Conclusió: síntesi final i es tanca el discurs (10% aprox.)

Introducció:

Aquesta part ha de ser breu, però és on s'ha de dir del que es parlarà perquè és el moment en que el públic té la màxima atenció. I si el començament es bo, el públic també estarà més atent.
Per tenir una bona introducció s'ha d'estar molt preparat i molt segur del que vols dir i explicar, i com més provocadora i difícil la fagis més èxit obtindràs, tot i que també hi ha la opció de que fracasis.
Algunes de les fòrmules introductòries més ressolutives son:

- Definició: fer un breu comentari sobre el títol del tema.
- Presentació d'objectius: explicar-los per així captar l'atenció del públic.
- Presentació del guió: sobretot quan es tracta de discursos expositius i sessions pràctiques.
- Preguntes: començar amb una pregunta és una manera d'anticipar-se al públic.
- Lectura mental: és posar en boca de l'orador idees preconcebudes que pot tenir el públic.
- Documentació: mostrar dades, exemples sobre el tema que parlaràs, però que siguin sempre de forma senzilla.
- Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida o una dada espectacular.
- Anècdota: sempre que estigui relacionada amb el tema. Agraden molt les històries personals.

Desenvolupament:

En aquesta part l'orador ha de tenir molts recursos (humor, anècdotes, exemples, entre d'altres), perquè és la part més llarga i on l'atenció del públic comença a decaure.
També s'ha de tenir molt clar les idees que volem explicar, han de ser poques però ben explicades. Es per això que s'ha de tenir molt clar quin és l'objectiu del discurs així com la seva forma i estructura.
Ens podem trobar amb dos tipus d'objectius d'un discurs:

- Aquells que el que volen fer és informar, per tant ens trobem davant d'una estructura descriptiva o estructura cronològica
- I els que volen convèncer, seria l'estructura inductiva o SAP (informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D'específic a general.)

Conclusió:

La funció bàsica de la conclusió és tancar el discurs, fer una síntesi de les idees principals (3 o 4 idees) per tal de fer una visió general del missatge i així deixar una bona impressió a l'auditori.
I es que tot allò que diem o el que no diem té un efecte determinant en la fixació de continguts.
De la mateixa manera que amb la introducció també trobem una sèrie de fórmules de tancament:

- Repetir o connectar amb la introducció.
- Resumir els punts principals.
- Invitar a l'acció.
- Anunci d'un esdeveniment futur.
- Promesa.
- Apel·lar als sentiments (emocions, pena, alegria, llàstima, amistat, etc...).


Però no només amb una estructura ordenada i uns objectius clars aconseguim un discurs amb èxit, també és molt important la llengua, aquesta ha de ser:

- Neutra, precisa i accessible.
- No influïda per la prosa escrita o tècnica.
- Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
- Són necessaris: connectors lògics que cohesionin el discurs: perquè, per tant, en conseqüència, no obstantaixò, en canvi... (a la ment es on es fan aquestes relacions d'una forma lògica) i marcadors textuals: en primer lloc, en segon lloc, d'una banda, de l'altra, finalment, en resum... (marquen en el text aquelles idees que trobem en el discurs).