COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

Imatge extreta de google imatges

A l'assignatura de COED hem llegit el llibre de Com parlar bé en públic,  de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.
Primer de tot al llibre fa com una introducció de perquè és important la comunicació oral.
Després ja comença  amb el parlar en públic, el llenguatge oral, el llenguatge corporal, els mitjans audiovisuals que acompanyen al discurs, el guió (amb la seva introducció, desenvolupament i conclusió).

Arran d'aquesta lectura conjuntament amb tota la classe hem elaborat un decàleg del comunicador eficaç:

1. Cal controlar els nervis, s'aconsegueix evitant els tics nerviosos (acceptant-los). La respiració ha de ser profunda i calmada (tècniques de relaxació).
2. El guió és fonamental. S'ha de memoritzar, en canvi el discurs no (el guió és la carcassa). Ha d'estar ben estructurat, amb les idees principals i les secundàries,  el contingut de l'exposició, no s'han de confondre les paraules. També s'ha de tenir en compte el temps i les condicions del públic, edat, sexe i altres característiques.
3. Domini de la llengua i la correcció lingüística (vocalització)
4. Discurs clar, concís i breu. Frases curtes i seguint l'ordre lògic de les idees (actor-acció, subjecte-verb). Trobar les paraules adients.
Les estratègies per a fer un bon discurs: ordre lògic, frases actives i no passives, possitives i no negatives, frases simples no subordinades.
5. Tenir clar l'objectiu del discurs. Convèncer (modificar la teva opinió) o persuadir.
6. Feedback de la mirada (retroalimentació). L'orador ha d'actuar depenent de les reaccions del públic, en tot moment ha de mantenir el contacte visual. I tenir unes alternatives per si veus que no està agradant, que no hi ha connexió amb el públic, aquesta és la clau de l'èxit.
7. Adoptar una correcta posició del cos. Mostrar el cos sencer, no creuar els braços, mostrar les mans, evitar amagar-se darrera la taula, el cabell recollit per veure la cara i l'expressivitat dels ulls, la forma de vestir (per no passar calor), peus alineats i separats.
8. Control de la veu (instrument per comunicar-nos), és el nostre tret d'identitat, la posició del cos ens modifica la veu. Volum, velocitat i vocalització.
- suport de la comunicació
- expressió del ser
- eina de treball (vehicle i referent)
- instrument molt fràgil
9. Estructura del discurs, ha de tenir sentit. I contar de les tres parts bàsiques: introducció, desenvolupament i conclusió.
10. Humor, és molt important com he comentat al punt 6 aquest feedback, i saber quan el públic necessita que captis la seva atenció. I una forma de fer-ho és amb anècdotes personals o acudits.