ANÀLISI D'UN ALTRE BLOG

Un cop treballat a classe el llibre Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents. Vam haver de veure diferents blogs, estudiar-los i escollir-ne un per fer-ne un anàlisi. D'entre tots els que vaig estar mirant el que més em va cridar l'atenció va ser el de Soñando Sonrisas, d'una professoria d'infantil de la província de Castella i Lleó.

LLENGUATGE AUDIOVISUAL I DIGITAL

Per parlar sobre el món audiovisual i digital a COED hem visualitzat un vídeo de'n Guillermo Orozco on parlava de l'educació en comunicació audiovisual.
Per començar una de les idees que va transmetre és que entrar al món d'internet, aquest món digital s'ha de disposar d'unes tècniques bàsiques, mínimes. Per tal de poder entendre tot el seu significat.
També és molt important el context en el qual ens trobem, n'hi ha varis, però els dos fonamentals són la família i l'escola, i aquests han de treballar conjuntament. I es que la relació d'aquests dos factors és el que interfereix en la relació dels joves o infants amb la resta de medis (pantalles), ja sigui la televisió, ordinador, entre d'altres. Tant de manera positiva com negativa, com menys relació hi ha amb la família més relació hi ha amb les pantalles.
Un altre factor que també té molta responsabilitat educativa, tot i que ells encara no ho accepten, són els mitjans de comunicació, i moltes vegades es desperdicia el seu potencial, amb les noves tecnologies s'oblida la perspectiva pedagògica, i es que la imatge és un complement de la paraula o del comentari del professor no és un valor expressiu en si mateix, del qual ja es pugui aprendre directament.
Falta arribar a tenir aquesta consciència de que pot ajudar al coneixement, i és per això que no es servir el 100% del seu potencial.
L'última idea important que diu el senyor Guillermo Orozco és sobre l'alfabetització, tant audiovisual com digital, hi ha d'haver aquestes competències comunicatives mínimes per tal poder interactuar amb els alumnes, ja que les noves generacions s'adapten més fàcilment als canvis. Es requereix un camp d'acció pedagògica.


Després de veure el vídeo ens ha passat dos anuncis de televisió per tal de poder analitzar quin era el seu missatge i el que ens transmetia a nosaltres.
Aquests són els vídeos:




I per finalitzar us deixo el vídeo de'n Guillermo Orozco:

QUÈ ÉS LA POESIA?

Avui a classe de COED hem estat parlant sobre el que és la poesia i els que a nosaltres ens transmet.

La poesia és un joc verbal, és música, sentit, significat. És sortir del dia a dia, o bé ens permet parlar d'allò qüotidià.
Per P. Valery és "Aquest dubte prolongat entre el so i el sentit".

Després havíem de fer un dibuix sobre el que significa per a nosaltres la poesia, però sense pensar, el primer que ens vingués a la ment al pensar en la poesia.
I aquest ha estat el meu resultat:

CREATIVE COMMONS

La llicència creative commons permet usar el coneixement o la informació a través d'instruments jurídics gratuïts. Serien com unes llicències de drets d'autor però més senzilles, ja que és el propi autor el que tria els termes i condicions a l'hora de compartir el seu treball.
Un cop sabem això, cada vegada que volguem compartir, ja sigui una foto, un vídeo, música o notícies d'actualitat ens hem de fixar en la seva llicència creative commons per saber el ús que en podem fer.

Hi ha certs llocs els quals tot el que hi trobem ho podem compartir, com per exemple és wikimedia commons, on podem trobar tot d'imatges que es poden agafar lliurement.
Després hi ha l'exemple de Flickr, en aquest cas ens podem trobar dos situacions, poden haver-hi fotos que siguin all rights reserved que significa que no podem compartir-les, i d'altres que posi some rights reserved, que aquestes si que podrem, si és aquest el cas s'han de seguir les instruccions de com guardar la foto.

Pel que fa a les notícies dels diaris, la llei ens permet citar i dir d'on l'hem extret, però el que no podem fer és citar tot el text o la part més important. També depèn dels diaris, hi ha l'exemple de La Vanguardia que té all rights reserved, però en canvi, "eldiario.es" disposa de la llicència creative commons que ens permet citart tot allò que volguem.

El mateix passa amb la música i els vídeos, hi ha dues plataformes en les quals es trobem cançons de gent que no es coneguda i tanmateix vídeos els quals es poden compartir sense cap problema.
Serien Jamendo i Vimeo respectivament.


Al finalitzar vam haver d'escollir la llicència que nosaltres volguessim per el nostre blog, a través de la pàgina http://creativecommons.org/, pots buscar i escollir entre les diferents opcions. Després s'afegeix un gadget amb la llicència escollida en format HTML/JavaScript.

CURACIÓ DELS CONTINGUTS

Què és la curació de continguts?

Aquesta serveix per analitzar, organitzar i seleccionar (filtrar, agrupar i compartir) tota aquella informació que tu desitges dels temes que més t'interessin.
Algunes de les eïnes més utilitzades per dur a terme aquesta activitat són:

Scoop.it, aquest programa funciona a través de "tòpics", és a dir, temes dels quals vols rebre informació actualitzada. Aquesta informació la pots rebre a través de diferents formats, ja sigui els diares, pàgines webs, twitter, altres blogs, etc. Un cop vagis tinguent la informació també hi ha la possibilitat de que la poguis comentar i compartir.
Cada un de nosaltres ens hem fet un scoop.it també per poder veure el funcionament del programa i estar al dia dels temes que més ens interessen.

Una altra eina serien els Bookmark, que són els coneguts "favoritos". D'aquesta manera pots accedir fàcilment a totes aquelles pàgines web que visites amb més freqüència sense haver de posar la direcció URL sempre. Simplement es posa aquesta a la barra de marcadors i automàticament et surt el logotip i el nom, per el que és molt més fàcil d'identificar.

I l'últim són els RSS, que com la resta d'eïnes que he comentat també serveix per rebre informació actualitzada sobre allò que més ens interessa. Per poder fer-la servir, les pàgines web a les quals vols subscriure't han de disposar d'aquest dispositiu per poder rebres totes les actualitzacions. Dins d'aquest vam parlar de Netvibes, una eina que la podem configurar com a porta d'entrada personalitzada i que a més serveix per llegir molta informació sense haver d'anar de bloc en bloc, o de lloc en lloc, gràcies al canal RSS.
En el nostre blog ho hem afegit, per a totes aquelles persones que els hi sembli interessant i volguin estar al dia de totes les entrades que es vagin fent.
Us poso una icona dels RSS perquè sigui més fàcil la seva localització:

Imatge extreta de google imatges

QUI ETS TU?

A l'assignatura de COED, hem hagut d'escollir a un company de la classe i fer-li una fotografia que la representés i una descripció acompanyant la foto.

Per fer aquesta activitat, prèviament la professora Rosa Soler ens va passar un dossier amb tot de models de descripcions, perquè ens servís d'inspiració per agafar idees per després fer-ne la nostra.

Hi ha set models, set tipus diferents de descripcions totes elles molt interessants, amb els seus exemples corresponents. Aquestes serien les diverses possibilitats que teníem per escollir:

• Cançons
• Poesia Visual
• Poesia
• Novel·la
• Assaig
• Conte
• Vídeo

A continuació us deixo la meva descripció i la fotografia de la meva companya, la Clara Carbonell.

Qui ets tu?

Ella és la Clara, una noia de Barcelona de 18 anys i que fa poc hem emprès el mateix viatge, el viatge de l'educació, per arribar a ser mestres dels més petits.

És riallera, sempre té un somriure a la cara. Li encanta fer postures divertides i gracioses per a les fotos, com bé es pot veure, però quan s'ha de posar seria, s'hi posa com la que més.

Tant la pots veure fent el graciós, com es pot veure  a la foto, com a sobre d'uns espectaculars tacons preparada per donar-ho tot a la pista, sempre que faci falta.

La pots trobar a dalt de tot de la torre esperant a que arribi el seu príncep i ajudar-lo a pujar amb el seu llarg cabell, com a l'esplai jugant, divertint-se, embrutant-se amb els nens i fent de dolenta.

Si vols et pot cantar Lady Gaga com La Mosqueta amb la mateixa intensitat i ganes. Com ballar-te la cançó més house o Qui la ballarà? o Tots els ocells que canten, sense perdre el ritme.

PROCÈS DE COMPOSICIÓ ESCRITA

El procès de composició escrita és mental. Tot i que aquest procès es devideixi en tres etapes ben diferenciades cal tenir en compte que no és un procès lineal i que tampoc es segueixen de manera ordenada.

En aquesta situació de la comunicació ens podem trobar per un costat amb el problema retòric, on trobem el tema (de què parlaré), l'audiència (a qui parlaré) i els propòsits (què volem) que tindrà la nostra composició escrita. Un cop tot això ho tenim clar, o almenys una lleugera idea, ja que mentre el text es va produint al ser una composició no lineal ni ordenada es pot anar modificant, ja podem començar a redactar.

I per altra banda ens trobem amb la memòria a llarg termini, que és el coneixement dels plans d'escriptura, del tema i de l'audiència. Amb tots aquests coneixements el que fem és generar, organitzar i formular els objectius per després poder redactar.

Per elaborar un text, una composició textual, ens trobem amb tres parts ben diferenciades: la planificació, la composició i la revisió. Com ja he esmentat que estiguin tan diferenciades no significa que es realitzin en aquest ordre, és molt normal que a mida que vas redactan t'adonis que falten parts i que has d'anar ampliant o bé rectificant, revisant, es miri la cohesió i adequació, això és degut a la conseqüència de la lògica, la interacció entre el llenguatge i el pensament.

A continuació us deixo un esquema on explica aquesta procès de la composició escrita:

Model teòric de Linda Flower i John R. Hayes, 1981

USOS EDUCATIUS DELS BLOGS

Un dels llibres que hem treballat a classe de GTIC és Usos educatius dels blogs. Recuros, orientacions i experiències per a docents, de Francesc Balagué Puxan i Felipe Zayas Hernando.

Imatge extreta de google imatges

Què és un blog?

Primer de tot un blog és un mitjà d'interacció i comunicació social molt  més econòmic que una revista en paper, amb molta més difusió (els pares, altres cursos, altres escoles, per a la formació de professors ), és digital (trenca les limitacions de temps i espai a què limita l'aula), és més interactiva, tens la possibilitat de buscar números (entrades) anteriors, i pot ser una publicació, com ja he comentat anteriorment, col·lectiva cada nen pot anar fent entrades. És a dir, inclou implicacions socials i educatives.

Són una eina que per la seva facilitat d'ús permeten a persones amb pocs coneixements tècnics iniciar-se en aquest procès i compartir el llenguatge dels nadius digitals. Que estaria relacionat amb l'Escola Nova i un dels seus protagonistes Célestin Freinet, introductor a l'aula de la impremta, la revista escolar, l'assemblea de classe i la correspondència escolar.

També cal tenir en compte la seva importància en l'ensenyament constructivista, sobretot amb quatre punts:

1.- Els alumnes adquireixen un nou protagonisme, trenca amb la comunicació unidireccional i afavoreix els aprenentatges mitjançant l'activitat dels alumnes.

2.- Protagonisme acompanyat d'una responsabilitat pública. El seu discurs té un destinatari, hi ha un motiu per escriure per tant s'han de respectar unes normes lingüístiques, socials i ètiques.

3.- Interacció a l'aula sobre projectes planificats o sobre el que escriuen lliurement.

4.- Fomenta el treball col·laboratiu, ajuda d'altres mitjans complementaris, wikis, presentacions i vídeos, per tant amplia les capacitats de comunicació en tots els nivells.

Arriben a la conclusió que els blogs serveixen per pensar, escriure, compartir i participar.

Usos i competències que es treballen amb els blogs, els diferents usos que poden tenir els blogs. O millor dit podríem parlar de les diferents activitats que els hi podem donar, ja que és una eina per proporcionar informacions i recursos als alumnes, és per això que s'ha de tenir molt clar per què es vol el blog i que aquest respongui a les funcions que li volem donar, del tipus d'activitat que volem que tingui i el paper del professor i de l'alumne. Es per això que hi hauria diversos tipus:

- Col·laboracions dels alumnes en una revista d'aula o de centre.

- Selecció de treballs per a carpetes d'aprenentatge digitals.

- Respostes que els alumnes deixen en el blog del professor a tall de comentaris.

- Entrades dels alumnes en blogs col·lectius administrats pel professor o pels mateixos alumnes.

- Entrades en blogs individuals.

Com a plataforma per aquestes activitats no només existeix Blogger que seria la més senzila i amb la que es poden utilitzar les eines de google, però té alguns inconvenients i es que és estàtica, només es pot fer una entrada, això si es poden crear etiquetes, menús, un aboout me. Però per exemple existeix també Wordpress que és software lliure on pots personalitzar-ho molt més, i afagar i copiar tot allò que necessitis. I n'hi ha un del que no en parlen, Tumblr on hi ha més eines que al blog però només es poden fer entrades.

Abans parlavem dels usos i competències dels blogs segons l'activitat que els hi volguessim donar, ara hi ha les diferents classes de blogs segons els autors (Balagué i Zayas) 

- Blogs de centre: normalment són revistes digitals però també poden ser blogs de la biblioteca escolar i solen incluir arxius multimèdia per a mostrar els continguts.

- Blogs destinats a seminaris i cursos de formació TIC per al professorat: blogs o wikis on hi ha tota la informació i tutorials per començar individualment o incorporar nous procediments.

- Blogs de professors (individuals): comuniquen les seves reflexions sobre educació.

Hi hauria com un sub-apartar que son els Blogs d'aula dins del qual trobem:

- Blog d'aula del professor: proporcionar als alumnes informació, activitats complementàries, instruccions per a tasques diverses, recursos multimèdia i enllaços a llocs d'interès, per el que normalment es busca la interacció amb l'alumnat.

- Blog de professor-alumnes: gestió compartida amb diferents graus de responsabilitat.

- Blog d'aula de l'alumne: executar les tasques proposades pel professor en el seu blog d'aula, carpeta d'aprenentatge digital, guia de navegació, guia de recursos per al blog i desenvolupament de temes de lliure elecció entre d'altres. Dins d'aquest últim tipus és on hauríem d'incloure el nostre blog (portafoli).

Apart de tot el que inclou els blogs, hi ha altres eines que poden maximitzar les possibilitats dels blogs i reduir les limitacions, aquestes són:

- El podcàsting: creació d'arxius de so i de vídeo i la seva distribució.

- Les presentacions que han estat creades amb PowerPoint, OpenOffice o altres editors i que després s'inclouen als blogs.

- Sindicació / RSS.

- Wikis: treball col·laboratiu.

- Fòrums virtuals: entorns d'aprenentatge virtual (e-learning) per debatre, discutir idees i elaborar propostes.

- Marcadors socials: ordenar i facilitar l'accés dels enllaços favorits personals des de qualsevol lloc.

TRETS CARACTERÍSTICS DE LA LLENGUA ORAL FORMAL

La llengua oral segons el seu context pot agafar característiques de l'oral o l'escrit.

Trets contextuals o context:

- caràcter no universal i aprenentatge escolar: amb no universal es refereix a que el llenguatge formal s'ha d'aprendre, l'hem de desenvolupar (no es desenvolupa de manera espontànea). I l'aprenentatge escolar hauria de ser igual que la llengua escrita. Per tant aquest primer tret és una habilitat que es pot i s'ha d'aprendre, fins i tot podríem dir que té un petit component d'art.
- acústica, efímera i produïda en temps real: en temps real perquè ho estàs articulant en aquell mateix moment i sobre la marxa. És una successió de sons que en el moment que la vibració s'acaba els sons desapareixen.
- context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: el context és compartit, perquè és el mateix espai per el receptor i l'interlocutor, hi ha d'haver aquesta interacció per poder obtenir èxit en la comunicació.

Trets textuals o discurs:

- formal i generalment monologada: la situació és el que marca les convencions socials, que s'allunyi del col·loquialisme. I monologada perquè tot i els avenços tecnològics sol haver-hi un interlocutor i diferents receptors, que expliquen o exposen no dialoguen.
- informativa, planificada i de tema sovint especialitzat: segons el tema i la persona serà més o menys planificada.
- repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals: el que és repetitiu és la idea no les paraules, a la idea dius de què parlaràs, en parles i després de què has parlat. Moltes vegades es disposa de suports visuals i del llenguatge no verbal, l'expressió corporal, mirada, la veu (el volum i la intensitat).

Trets lingüístics, gramaticals o de la llengua (és un pont entre els no verbals):

- paper fonamental dels trets supresegmentals: saber fer servir aquest punt assegura l'èxit. Aquests trets tenen a veure amb la veu, el seu ritme.
- ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.: els elements díctics són aquells que canvien segons el context, les interjeccions són clau per sortir de la monotonia, és una apel·lació al públic. I els anacoluts és quan el primer element de l'oració no concorda amb el segon.
- correcció normativa i ús de la varietat estàndard: la correcció normatica són els cinc nivells de la llengua (convencions gramaticals):

1. fonètica
2. morfologia
3. sintàctica
4. semàntica
5. pragmàtic

L'ús de la varietat estàndard es diferencia dels dialectes (com el valencià), la varietat central seria l'estàndard.

En resum, el model eficaç de comunicació respon a les característiques de la llengua oral formal. Ha de ser planificada, amb un tema específic, monologada

"VÍDEO Y EDUCACIÓN"

El que hem fet avui a classe de GTIC és comentar un capítol que havíem de llegir del llibre Vídeo y Educación de Joan Ferrés.

Un dels termes més importants i destacables d'aquest capítol és el que el seu autor anomena la tercera ola, la era de la teconologia que contrasta amb la era industrial, de tots els canvis que s'ha anat produint com la invenció del ferrocarril, la màquina d'escriure, el bolígraf, etc. I la por que això comporta cap  al sistema educatiu enfront de la pèrdua que pot suposar en quant al control del procès educatiu.
També cal destacar al nuevo hombre, parla sobre els dos hemisferis, l'hemisferi esquerra és el que s'encarrega del llenguatge i l'abstracció, el pensament analític, la lògica formal i intel·lectual. I el que en un començament més es feia servir. I per l'altra banda trobem l'hemisferi dret que s'encarrega de l'aproximació concreta, global i emocional de la realitat, i que és la que cada vegada s'utilitza més.
Un nuevo modo de conocer, es refereix a totes les noves invencions tècniques que s'estan fent que gairebé les podríem considerar com una extensió més del cos humà. I es que totes aquestes extensions transformen la nostra manera de pensar i d'actuar, així com de percebre el món.
Un nuevo lenguaje, el llenguatge audiovisual. Per això se li vol donar més importància a l'hemisferi dret, perquè és el que li dóna més rellevància a la era electrònica.
I es que mirar una foto és una operació global, sintètica i primària, de la mateixa manera que quant a l'escola s'ensenya a llegir un text es fa a través de reconèixer les paraules, l'anàlisi gramatical, etc. I ens trobem amb un problema, és per això que en Joan Ferrés proposa aquest nou llenguatge, el llenguatge audiovisual, per tal de poder transmetre emocions.
Per entendre millor aquest concepte, us deixo un petit esquema o s'enten millor:

Llegir un text o una imatge ---- ens aporta idees ---- per després arribar a les emocions

Mirar un text o un vídeo ---- ens aporta emocions ---- per després arribar a les idees

Per això el més important no és transmetre, sinó com ho fem, com ho escribim per poder aconseguir el nostre objectiu que és arribar a aquestes emocions. 

D'aquí que sorgeixi el terme de vídeos motivadors, que transmeten idees a partir de les emocions, i que ell recomana veure en grup.

EDITAR VÍDEO AL YOUTUBE

En aquesta entrada el que vull explicar és com penjar i editar un vídeo a través del Youtube.

A classe de GTIC vam haver de grabar una petita història i després penjar-la i retocar-la. Primer de tot cal crear-se un compte de youtbe, que es pot fer mitjançant el correu de gmail. Després s'ha d'anar a la opció de "penja un vídeo"on també pots escollir si vols que sigui públic o privat, i a la banda dreta hi ha la opció de "editar vídeo", aleshores ja pots afegir-hi els vídeos que vulguis, retallar-los per allà on els necessitis, posar la música que creguis que és més adient i fins i tot afegir-hi un títol.


Amb això, us deixo la meva primera experiència editant-ne un. Espero que us agradi.

ARTICLES DE LECTURA FET COMUNICATIU

Una altra de les activitats que hem hagut de realitzar a l'assignatura de COED va ser en grup, vam fer grups de quatre o cinc persones, i a cada grup ens va repartir un text, el qual havíem de llegir, fer-ne un resum i després sortir davant de la classe per explicar-l'ho.
Tots els texts, tot i ser diferents, els hi podiem trobar una continuació entre ells, ja que tots giren al voltant del mateix tema, la importància del parlar.

A continuació us deixo un resum dels sis articles treballats:

Un tramvia anomenat text:
Aquest parla sobre la importància de la comuniació escrita i les seves parts: emissor, receptor, missatge, codi, canal i context. Dóna èmfasi a què una mala comunicació pot produir malentesos. I per deixar-ho més clar, en aquest text podem trobar molts exemples.

Una imatge no val més que mil paraules:
Parla sobre la importància que tenen les imatges i el llenguatge oral i escrit en diferents contextos i situacions. Demostra que depenent de la situació és molt més adient utilitzar una imatge, un text o bé una explicació.

Fer silenci:

Parla sobre l'acte de fer silenci, que no és el mateix que callar i no dir res. És fer silenci de tots els pensaments que tenim en el nostre interior, per així evitar la dispersió i estar atent del que ens estan dient, per tal de poder tenir una bona comunicació.

Escoltar i sentir:

Saber trobar la diferència entre els dos conceptes, escoltar i sentir. S'ha d'ensenyar a escoltar, i els mestres sóm els qui ho hem de fer, per això hem d'escoltar als infants. I a més a més els hem d'ensenyar a que trobin ells mateixos la resposta, sense que nosaltres la diem.

El regal de la comunicació:

Com més informació tenim més independents som, però a la vegada més incerteses tenim. Per això és molt important que hi hagi un equilibri entre el que ja sabíem i teníem abans i les noves tecnologies. I es que la comunicació no ha de dependre només de les noves tecnologies.

La gramàtica del silenci:

El més important d'aquest text és que a la comunicació, la verbal és molt important però també se li ha de donar molta importància a la no verbal. I es que a través dels gestos i les expressions podem entendre molt millor allò que ens estan dient. Quant ens referim a comunicació no verbal ens estem referint a la posició del cos, la mirada, els gestos, la veu, entre d'altres.

Aprendre i créixer:

Aquest text explica la història d'un nen que té por de créixer i no vol aprendre a llegir. Quan un dia ho fa, va corrents a la professora per explicar-l'hi i li diu que a més a més ha crescut de cop.

I es que el que ens volen dir amb aquesta història és la importància que té la lectura en la vida quotidiana, ens ajuda a créixer.

COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Relacionat amb el tema de què és el llenguatge i què és la llengua, més endavant vam tractar el tema de la competència comunicativa, i es que aprendre a parlar és una experiència social.

Hi ha una frase a destacar: "Allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants."

I es que cada espai té les seves característiques i a cada lloc els significants són diferents, perquè cada lloc té el seu propi llenguatge i la seva llengua. I s'ha de fer d'una manera eficaç per tal d'assolir els teus objectius i finalitats.

Components de la competència comunicativa (CC):

Quatre tipus de coneixements i habilitats:

1. Competència lingüística/gramatical: imprescindible però no única.
2. Competència sociolingüística.
3. Competència discursiva.
4. Competència estratègica.

Les tres últimes es deixen una mica més oblidades a l'escola, però això no vol dir que siguin menys importants, totes quatre tenen la mateixa importància i són iguals de competents.

1.- Competènica lingüística/gramatical: en el moment en que aprenen una llengua aquesta competència també l'hem de dominar. I es que fa referència al domini del codi lingüístic i 'socupa de:

• Nivell fonològic: fonema i so.
• Nivell morfològic.
• Nivell sintàctic.
• Nivell lèxic i semàntic (paraules).

2.- Competència sociolingüística: aquesta fa referència a les regles socioculturals d´ús, i es que depenent del lloc on es trobi es parla d'una manera o d'una altra, els participants canvïen segons la situació.

S'ocupa de:

• Situació dels participants: saber diferenciar la situació influeix directament en l'èxit.
• Pròposit de la interacció.
• Normes i convencions de la interacció.

3.- Competència discursiva: fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere. Es mira en el seu conjunt no només des de la perspectiva lingüística. Ha de ser coherent, ha de respondre a l'objectiu de manera lògica i cohesionat, ordenat, estructurat, tot això amb l'ajuda dels marcadors i connectors.

S'ocupa de:

• Cohesió de la forma.
• Coherència en el significat.

4.- Competència estratègica: fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar. Cadascú te les seves estratègies, és el valor afegit perquè aquells que ens escolten s'enrecordin de nosaltres.

Poden ser:

• Compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències: com per exemple les "coletillas".
• Afavorir l'efectivitat de la comunicació: amb noves tecnologies, suport tecnològic, per arribar millor a l'objectiu.

Per acabar d'entendre les qualitats de la competència comunicativa i relacionar-ho amb els bons comunicadors, vam veure un vídeo de'n Sir Ken Robinson. A continuació vam haver de comentar perquè ell ens semblava un bon comunicador i quines eren les qualitats que feia servir durant el seu discurs. 

Juntament amb la meva companya Clara Carbonell vam arribar a la conclusió de que era un bon comunicador per el seu sentit de l'humor, que fa que sempre estigues atent al seu discurs. També utilitza el canvi de to i té una bona competència estratègica, sobretot amb la utilització de les preguntes retòriques. Té una veu clara, quan acaba les frases deixa una pausa per permetre al públic reflexionar. I també té competència discursiva, fa un discurs coherent i amb coherència. És espontani, les seves bromes es basen en anècdotes personals, però les utilitza de manera dosificada, sap perfectament quan el públic les necessita.

A continuació us deixo un vídeo d'una de les seves conferències, a veure si opineu el mateix que la meva companya i jo, o trobeu qualitats noves.

GOOGLE DRIVE: una nova eina de treball

Informatitzem als més desfavorits, aquest és el tema que hem escollit amb el meu grup per a realitzar el treball de GTIC i així conèixer i aprendre a treballar amb el Google Drive.

Hem escollit aquest tema perquè és molt interessant veure com per nosaltres o qualsevol altre país desenvolupat li dóna tanta importància a la informàtica, fins al punt de considerar-la indispensable, i en canvi a altres zones, com el cas que hem triat nosaltres, de zones rurals de l'Índia on els nens i nenes no tenen la possibilitat ni d'escollir si la volen o no, i que potser podria ser una esperança de vida per a ells.

A continuació us penjare el que hem estat treballant fins ara:

Presentació:




Formulari: