Hem continuat amb el tema dels wikis i la wikipedia, ara centrant-nos en el que era la Wikipedia, i la Viquipèdia, que és la versió catalana.
Per al seu estudi més concret, hem hagut de respondre una sèrie de preguntes sobre les diferències amb les enciclopèdies, elements més formals, com la forma correcte de fer aportacions, els pilars bàsics de la viquipèdia, entre d'altres.
I per acabar de treballar amb la Viquipèdia, hem hagut de fer una aportació, o bé crear-ne una de nova, modificar alguna que no fos correcte del tot o ampliar-ne alguna.
En el nostre cas, juntament amb la Clara, hem ampliar una aportació que hi havia sobre Claude Monet, hem estat comparant amb l'entrada que hi ha a la Wikipedia i hem considerat que a la versió catalana hi mancava molta informació i hem ampliat el contingut de la seva obra.
Cliqueu per llegir la nosta aportació
dijous, 28 de novembre del 2013
EINES DE SUPORT AL PENSAMENT
Vam treballar altres eines de suport al pensament, unes amb les quals ho expressem més a través de les idees i altres a través de les emocions.
Trobem el Glogster: una eina que serveix per confeccionar pòsters multimedia. Actualment existeixen dos tipus de glogster, la versió clàssica on tothom pot publicar els pòsters i l'altra gent els pot observar, sense necessitat de estar registrat. I el edu glogster, que és la versió per a l'educació, i en aquest cas si que s'ha d'estar registrat com a educardor o estudiant.
El Padlet: és com un suro per penjar-hi coses. Un lloc localitzat on hi pots posar informació, imatges o text. Es pot relacionar l'espai amb les definicions, moure's per els conceptes i les idees.
Una de les avantatges que té és que no es necessita password per accedir-hi, i per distribuir-ho s'ha de compartir l'enllaç.
Wordle: serveix per fer núvols de paraules, seria com un mapa de freqüencies de les paraules, on es marca la gradació d'importància (per el que els conceptes claus apareixeran en mides de fonts diferents).
Aquí teniu un exemple realitzat per mi:
Mapes Conceptuals: Van ser creats per Joseph D. Novak i han esdevingut una tècnica fonamental per a representar el pensament a l'educació. Principalment ens serveix per organitzar els nostres coneixements i ampliar la nostra perspectiva.
Podríem resumir-ho dient que és un procès intel·lectual que ens facilita l'aprenentatge, i es que ordena les idees, però per això ha de tenir una bona estructura i organització. És necessari que hi hagin connectors entre tots els conceptes que volem relacionar perquè realment sigui un mapa conceptual, (un concepte relacionat amb altres conceptes, varis conceptes conectats amb un concepte o varis conceptes conectats entre ells).
Hi ha diferents programes que faciliten la realització d'aquests mapes, el més conegut és el CmapTools, on es poden crear fletxes per unir els connectors amb els conceptes, entre d'altres estils, i a més és un programa totalment gratuït.
Fluxogrames: els diagrames de flux serveixen per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. Relacionat amb el món de l'educació se li pot trobar dues utilitzacions:
- per planificar tasques pròpies relacionades amb el desemvolupament de la tasca professional.
- bon mitjà per aprendre i practicar amb la presa de decisions, resolució de problemes, planificació, organització, entre d'altres.
Tenen una simbologia molt definida, de la que se'n pot destacar la següent:
Trobem el Glogster: una eina que serveix per confeccionar pòsters multimedia. Actualment existeixen dos tipus de glogster, la versió clàssica on tothom pot publicar els pòsters i l'altra gent els pot observar, sense necessitat de estar registrat. I el edu glogster, que és la versió per a l'educació, i en aquest cas si que s'ha d'estar registrat com a educardor o estudiant.
El Padlet: és com un suro per penjar-hi coses. Un lloc localitzat on hi pots posar informació, imatges o text. Es pot relacionar l'espai amb les definicions, moure's per els conceptes i les idees.
Una de les avantatges que té és que no es necessita password per accedir-hi, i per distribuir-ho s'ha de compartir l'enllaç.
Wordle: serveix per fer núvols de paraules, seria com un mapa de freqüencies de les paraules, on es marca la gradació d'importància (per el que els conceptes claus apareixeran en mides de fonts diferents).
Aquí teniu un exemple realitzat per mi:
Mapes Conceptuals: Van ser creats per Joseph D. Novak i han esdevingut una tècnica fonamental per a representar el pensament a l'educació. Principalment ens serveix per organitzar els nostres coneixements i ampliar la nostra perspectiva.
Podríem resumir-ho dient que és un procès intel·lectual que ens facilita l'aprenentatge, i es que ordena les idees, però per això ha de tenir una bona estructura i organització. És necessari que hi hagin connectors entre tots els conceptes que volem relacionar perquè realment sigui un mapa conceptual, (un concepte relacionat amb altres conceptes, varis conceptes conectats amb un concepte o varis conceptes conectats entre ells).
Hi ha diferents programes que faciliten la realització d'aquests mapes, el més conegut és el CmapTools, on es poden crear fletxes per unir els connectors amb els conceptes, entre d'altres estils, i a més és un programa totalment gratuït.
Fluxogrames: els diagrames de flux serveixen per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. Relacionat amb el món de l'educació se li pot trobar dues utilitzacions:
- per planificar tasques pròpies relacionades amb el desemvolupament de la tasca professional.
- bon mitjà per aprendre i practicar amb la presa de decisions, resolució de problemes, planificació, organització, entre d'altres.
Tenen una simbologia molt definida, de la que se'n pot destacar la següent:
 |
| Extret de: http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/11/eines-de-suport-al-pensament-els.html |
Mapes mentals: permet organitzar i estructurar el nostre pensament facilitant així l'expressió de les nostres idees, solucionar problemes, prendre apunts, d'una manera gràfica.
Hi ha tota una serie d'eines on-line que permenten crear aquests mapes mentals (MindMap), per exemple:
Perquè s'entengui millor aquí teniu un exemple de mapa mental
 |
| Extret de: http://www.mindtools.com/media/Diagrams/mindmap.jpg |
A continuació us deixo un exemple d'un Mapa Conceptual realitzat per mi sobre un text que ens han passat a classe, i que aquí teniu el link per poder-lo llegir: El Dinar de Nadal
El Dinar de Nadal
dimarts, 26 de novembre del 2013
IDENTITAT I TERRITORI
Avui la meva companya Cristina Funès i Jo hem presentat el nostre treball d'identitat i territori.
Al començament quan ens van dir que havíem de fer un treball sobre un tema o una característica en comú i que aquest a la vegada havia de motivar a la resta de companys, vam pensar que seria molt difícil trobar-ne un.
Però després de pensar molta estona i parlar, vam veure que teníem un punt en comú molt important i interessant alhora, i es que les dues sóm de fora de Barcelona i hem decidit venir a Barcelona a estudiar i no només això, sinó que la Cristina actualment esta visquent a una residència i jo hi vaig estar durant tres anys, per el que aquest va ser el nostre tema a treballar.
A continuació us deixo el prezi que vam realitzar per a la presentació.
Al començament quan ens van dir que havíem de fer un treball sobre un tema o una característica en comú i que aquest a la vegada havia de motivar a la resta de companys, vam pensar que seria molt difícil trobar-ne un.
Però després de pensar molta estona i parlar, vam veure que teníem un punt en comú molt important i interessant alhora, i es que les dues sóm de fora de Barcelona i hem decidit venir a Barcelona a estudiar i no només això, sinó que la Cristina actualment esta visquent a una residència i jo hi vaig estar durant tres anys, per el que aquest va ser el nostre tema a treballar.
A continuació us deixo el prezi que vam realitzar per a la presentació.
divendres, 22 de novembre del 2013
COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC
 |
| Imatge extreta de google imatges |
A l'assignatura de COED hem llegit el llibre de Com parlar bé en públic, de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.
Primer de tot al llibre fa com una introducció de perquè és important la comunicació oral.
Després ja comença amb el parlar en públic, el llenguatge oral, el llenguatge corporal, els mitjans audiovisuals que acompanyen al discurs, el guió (amb la seva introducció, desenvolupament i conclusió).
Arran d'aquesta lectura conjuntament amb tota la classe hem elaborat un decàleg del comunicador eficaç:
1. Cal controlar els nervis, s'aconsegueix evitant els tics nerviosos (acceptant-los). La respiració ha de ser profunda i calmada (tècniques de relaxació).
2. El guió és fonamental. S'ha de memoritzar, en canvi el discurs no (el guió és la carcassa). Ha d'estar ben estructurat, amb les idees principals i les secundàries, el contingut de l'exposició, no s'han de confondre les paraules. També s'ha de tenir en compte el temps i les condicions del públic, edat, sexe i altres característiques.
3. Domini de la llengua i la correcció lingüística (vocalització)
4. Discurs clar, concís i breu. Frases curtes i seguint l'ordre lògic de les idees (actor-acció, subjecte-verb). Trobar les paraules adients.
Les estratègies per a fer un bon discurs: ordre lògic, frases actives i no passives, possitives i no negatives, frases simples no subordinades.
5. Tenir clar l'objectiu del discurs. Convèncer (modificar la teva opinió) o persuadir.
6. Feedback de la mirada (retroalimentació). L'orador ha d'actuar depenent de les reaccions del públic, en tot moment ha de mantenir el contacte visual. I tenir unes alternatives per si veus que no està agradant, que no hi ha connexió amb el públic, aquesta és la clau de l'èxit.
7. Adoptar una correcta posició del cos. Mostrar el cos sencer, no creuar els braços, mostrar les mans, evitar amagar-se darrera la taula, el cabell recollit per veure la cara i l'expressivitat dels ulls, la forma de vestir (per no passar calor), peus alineats i separats.
8. Control de la veu (instrument per comunicar-nos), és el nostre tret d'identitat, la posició del cos ens modifica la veu. Volum, velocitat i vocalització.
- suport de la comunicació
- expressió del ser
- eina de treball (vehicle i referent)
- instrument molt fràgil
9. Estructura del discurs, ha de tenir sentit. I contar de les tres parts bàsiques: introducció, desenvolupament i conclusió.
10. Humor, és molt important com he comentat al punt 6 aquest feedback, i saber quan el públic necessita que captis la seva atenció. I una forma de fer-ho és amb anècdotes personals o acudits.
DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA'N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT
Ja no només amb el títol d'aquesta entrada podem resumir l'estructura que ha de tenir un discurs.
I es que un discurs ha de tenir la següent estructura:
- Introducció: on es presenta el tema i els continguts (5-10% aprox.)
- Desenvolupament: on es transmet la informació, és el fet comunicar i compartir (80-90% aprox.)
- Conclusió: síntesi final i es tanca el discurs (10% aprox.)
Introducció:
Aquesta part ha de ser breu, però és on s'ha de dir del que es parlarà perquè és el moment en que el públic té la màxima atenció. I si el començament es bo, el públic també estarà més atent.
Per tenir una bona introducció s'ha d'estar molt preparat i molt segur del que vols dir i explicar, i com més provocadora i difícil la fagis més èxit obtindràs, tot i que també hi ha la opció de que fracasis.
Algunes de les fòrmules introductòries més ressolutives son:
- Definició: fer un breu comentari sobre el títol del tema.
- Presentació d'objectius: explicar-los per així captar l'atenció del públic.
- Presentació del guió: sobretot quan es tracta de discursos expositius i sessions pràctiques.
- Preguntes: començar amb una pregunta és una manera d'anticipar-se al públic.
- Lectura mental: és posar en boca de l'orador idees preconcebudes que pot tenir el públic.
- Documentació: mostrar dades, exemples sobre el tema que parlaràs, però que siguin sempre de forma senzilla.
- Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida o una dada espectacular.
- Anècdota: sempre que estigui relacionada amb el tema. Agraden molt les històries personals.
Desenvolupament:
En aquesta part l'orador ha de tenir molts recursos (humor, anècdotes, exemples, entre d'altres), perquè és la part més llarga i on l'atenció del públic comença a decaure.
També s'ha de tenir molt clar les idees que volem explicar, han de ser poques però ben explicades. Es per això que s'ha de tenir molt clar quin és l'objectiu del discurs així com la seva forma i estructura.
Ens podem trobar amb dos tipus d'objectius d'un discurs:
- Aquells que el que volen fer és informar, per tant ens trobem davant d'una estructura descriptiva o estructura cronològica
- I els que volen convèncer, seria l'estructura inductiva o SAP (informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D'específic a general.)
Conclusió:
La funció bàsica de la conclusió és tancar el discurs, fer una síntesi de les idees principals (3 o 4 idees) per tal de fer una visió general del missatge i així deixar una bona impressió a l'auditori.
I es que tot allò que diem o el que no diem té un efecte determinant en la fixació de continguts.
De la mateixa manera que amb la introducció també trobem una sèrie de fórmules de tancament:
- Repetir o connectar amb la introducció.
- Resumir els punts principals.
- Invitar a l'acció.
- Anunci d'un esdeveniment futur.
- Promesa.
- Apel·lar als sentiments (emocions, pena, alegria, llàstima, amistat, etc...).
Però no només amb una estructura ordenada i uns objectius clars aconseguim un discurs amb èxit, també és molt important la llengua, aquesta ha de ser:
- Neutra, precisa i accessible.
- No influïda per la prosa escrita o tècnica.
- Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
- Són necessaris: connectors lògics que cohesionin el discurs: perquè, per tant, en conseqüència, no obstantaixò, en canvi... (a la ment es on es fan aquestes relacions d'una forma lògica) i marcadors textuals: en primer lloc, en segon lloc, d'una banda, de l'altra, finalment, en resum... (marquen en el text aquelles idees que trobem en el discurs).
I es que un discurs ha de tenir la següent estructura:
- Introducció: on es presenta el tema i els continguts (5-10% aprox.)
- Desenvolupament: on es transmet la informació, és el fet comunicar i compartir (80-90% aprox.)
- Conclusió: síntesi final i es tanca el discurs (10% aprox.)
Introducció:
Aquesta part ha de ser breu, però és on s'ha de dir del que es parlarà perquè és el moment en que el públic té la màxima atenció. I si el començament es bo, el públic també estarà més atent.
Per tenir una bona introducció s'ha d'estar molt preparat i molt segur del que vols dir i explicar, i com més provocadora i difícil la fagis més èxit obtindràs, tot i que també hi ha la opció de que fracasis.
Algunes de les fòrmules introductòries més ressolutives son:
- Definició: fer un breu comentari sobre el títol del tema.
- Presentació d'objectius: explicar-los per així captar l'atenció del públic.
- Presentació del guió: sobretot quan es tracta de discursos expositius i sessions pràctiques.
- Preguntes: començar amb una pregunta és una manera d'anticipar-se al públic.
- Lectura mental: és posar en boca de l'orador idees preconcebudes que pot tenir el públic.
- Documentació: mostrar dades, exemples sobre el tema que parlaràs, però que siguin sempre de forma senzilla.
- Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida o una dada espectacular.
- Anècdota: sempre que estigui relacionada amb el tema. Agraden molt les històries personals.
Desenvolupament:
En aquesta part l'orador ha de tenir molts recursos (humor, anècdotes, exemples, entre d'altres), perquè és la part més llarga i on l'atenció del públic comença a decaure.
També s'ha de tenir molt clar les idees que volem explicar, han de ser poques però ben explicades. Es per això que s'ha de tenir molt clar quin és l'objectiu del discurs així com la seva forma i estructura.
Ens podem trobar amb dos tipus d'objectius d'un discurs:
- Aquells que el que volen fer és informar, per tant ens trobem davant d'una estructura descriptiva o estructura cronològica
- I els que volen convèncer, seria l'estructura inductiva o SAP (informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D'específic a general.)
Conclusió:
La funció bàsica de la conclusió és tancar el discurs, fer una síntesi de les idees principals (3 o 4 idees) per tal de fer una visió general del missatge i així deixar una bona impressió a l'auditori.
I es que tot allò que diem o el que no diem té un efecte determinant en la fixació de continguts.
De la mateixa manera que amb la introducció també trobem una sèrie de fórmules de tancament:
- Repetir o connectar amb la introducció.
- Resumir els punts principals.
- Invitar a l'acció.
- Anunci d'un esdeveniment futur.
- Promesa.
- Apel·lar als sentiments (emocions, pena, alegria, llàstima, amistat, etc...).
Però no només amb una estructura ordenada i uns objectius clars aconseguim un discurs amb èxit, també és molt important la llengua, aquesta ha de ser:
- Neutra, precisa i accessible.
- No influïda per la prosa escrita o tècnica.
- Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
- Són necessaris: connectors lògics que cohesionin el discurs: perquè, per tant, en conseqüència, no obstantaixò, en canvi... (a la ment es on es fan aquestes relacions d'una forma lògica) i marcadors textuals: en primer lloc, en segon lloc, d'una banda, de l'altra, finalment, en resum... (marquen en el text aquelles idees que trobem en el discurs).
divendres, 15 de novembre del 2013
PISSARES DIGITALS
Per tancar la Setmana de Pràctica i Reflexió Educativa, ens han fet una conferència a l'auditori de la universitat sobre les pissares digitals a càrrec de la Marta Palet i en Jordi Bigas, mestres d'Educació Primària i Infantil de l'Escola Mare de Déu de la Mercè.
Des de ja fa un any els nens d'aquesta escola utilitzen els Ipads. Els Ipads és una eina que no només es pot utilitzar per aprendre continguts sinó que també s'hi pot jugar i aprendre a la vegada.
Un dels problemes que es van trobar els mestres d'aquesta escola es que no existia cap pàgina web en català per als més petits, per això van decidir fer-ne una on els mestres poden anar creant els seus materials, aquesta és educaplay.com molt útil i molt dinàmica.
Després també ens van ensenyar jocs per jugar amb la pissarra digital i amb els Ipads.
Considero que va ser una conferència molt interessant i educativa, ja que vam poder veure com també es pot ensenyar als més petits a través de les noves tecnologies i que hi ha moltes altres formes d'aprendre i sobretot de jugar aprenent.
dilluns, 11 de novembre del 2013
POWER POINT
El power point es podria considerar com un dels elements de transmissió de continguts a través de recursos tecnològics més emprats per tothom, des d'alumnes, professors, conferenciants,etc. Però realment li donem un ús correcte? Coneixem totes les seves possibilitats? entretenim o avorrim?
Quan es va començar a utilitzar el power point, de ben segur que no es coneixien totes les avantatges que aquest tenia, el problema era que no es feia una utilització correcte de les noves tecnologies (de totes les seves possibilitats), s'utilitza la versió fàcil.
I es que s'ha de tenir en compte totes les competències que es desenvolupen a l'hora de crear un Power Point o presentació:
- Adquireixes la capacitat de cerca, selecció, anàlisi i síntesi de la informació que vols transmetre per convertir-la en coneixement.
- Utitilizar mitjans per comunicar-se i que alhora sigui una forma de treballar col·laborativament, que uneixi l'aprenentatge indiviual i amb el dels altres, fins i tot quan és a distància.
Per començar s'ha de saber com estan estructurats aquests programes. Consten de sis elements:
1.- Presentació (on col·loquem tot)
2.- Diapositives (eix central)
3.- Objectes (textos, vídeos, imatges, etc.)
4.- Accions (conjunt d'instruccions que executem quan fem un clic o passem el ratolí per sobre d'un objecte)
5.- Transicions (efecte visual i/o sonor que s'estableix entre diapositives)
6.- Animacions (efecte visual i/o sonor que s'estableix entre els objectes i que pot implicar un ordre d'entrada i de sortida dins la diapositiva)
També cal esmentar les 12 propostes d'ús creatiu i multimedial del programa PowerPoint (del professor Jordi Simón i Llovet)
Sha de tenir molt clar l'objectiu del Power Point, no sempre és només mostrar-lo, s'ha de tenir un discurs. Ha d'arribar a ser un vídeo motivador. Joan Ferrés (al seu llibre Vídeo y Educación. Barcelona: Paidós, 1992) parla de la capacitat que té el llenguatge audiovisual com a transmissor d'emocions i com aquestes poden motivar grups de persones vers unes actituds concretes. I es que si un power point està ben muntat pot arribar a tenir les mateixes capacitats comunicatives que un vídeo.
Però per això s'ha de recollir idees. Un altre element a destacar, una diapositiva és com un full en blanc on podem plasmar totes les idees que tenim, allò que pensem, textos, fletxes, requadres, imatges, sons, colors, introduint comentaris.
I no només el professor, aquell que el realitza, sinó que hi ha d'haver una interacció amb l'alumne (interactivitat del programa amb la interacció del grup classe). Una manera de fer-ho pot ser introduint un llorigó (trampa) que pot ser en forma text o imatge mal col·locada o errònia i que aparegui una nova diapositiva amb els continguts correctes o un efecte sonor. Una altra manera de crear aquesta interacció és a través de les accions, fent preguntes i enllaços a les diapositives amb les respostes.
Per tant podríem arribar a la conclusió de que un Power Point o presentació hauria de:
- Motivar
- Interactuar
- Seduir
- Emocionar
- Mostrar
- Construir
I es que s'ha de tenir en compte totes les competències que es desenvolupen a l'hora de crear un Power Point o presentació:
- Adquireixes la capacitat de cerca, selecció, anàlisi i síntesi de la informació que vols transmetre per convertir-la en coneixement.
- Utitilizar mitjans per comunicar-se i que alhora sigui una forma de treballar col·laborativament, que uneixi l'aprenentatge indiviual i amb el dels altres, fins i tot quan és a distància.
Per començar s'ha de saber com estan estructurats aquests programes. Consten de sis elements:
1.- Presentació (on col·loquem tot)
2.- Diapositives (eix central)
3.- Objectes (textos, vídeos, imatges, etc.)
4.- Accions (conjunt d'instruccions que executem quan fem un clic o passem el ratolí per sobre d'un objecte)
5.- Transicions (efecte visual i/o sonor que s'estableix entre diapositives)
6.- Animacions (efecte visual i/o sonor que s'estableix entre els objectes i que pot implicar un ordre d'entrada i de sortida dins la diapositiva)
També cal esmentar les 12 propostes d'ús creatiu i multimedial del programa PowerPoint (del professor Jordi Simón i Llovet)
Sha de tenir molt clar l'objectiu del Power Point, no sempre és només mostrar-lo, s'ha de tenir un discurs. Ha d'arribar a ser un vídeo motivador. Joan Ferrés (al seu llibre Vídeo y Educación. Barcelona: Paidós, 1992) parla de la capacitat que té el llenguatge audiovisual com a transmissor d'emocions i com aquestes poden motivar grups de persones vers unes actituds concretes. I es que si un power point està ben muntat pot arribar a tenir les mateixes capacitats comunicatives que un vídeo.
Però per això s'ha de recollir idees. Un altre element a destacar, una diapositiva és com un full en blanc on podem plasmar totes les idees que tenim, allò que pensem, textos, fletxes, requadres, imatges, sons, colors, introduint comentaris.
I no només el professor, aquell que el realitza, sinó que hi ha d'haver una interacció amb l'alumne (interactivitat del programa amb la interacció del grup classe). Una manera de fer-ho pot ser introduint un llorigó (trampa) que pot ser en forma text o imatge mal col·locada o errònia i que aparegui una nova diapositiva amb els continguts correctes o un efecte sonor. Una altra manera de crear aquesta interacció és a través de les accions, fent preguntes i enllaços a les diapositives amb les respostes.
Per tant podríem arribar a la conclusió de que un Power Point o presentació hauria de:
- Motivar
- Interactuar
- Seduir
- Emocionar
- Mostrar
- Construir
dissabte, 9 de novembre del 2013
WIKIS
Els wikis és un entorn que permet l'edició immediata de contingut web per múltiples col·laboradors a través del navegador web. Tots els que ho comparteixen tenen la possibilitat de crear, modificar o borrar el mateix text, aquesta seria una de les avantatges que té, en canvi, també té inconvenients i es que moltes vegades les modificacions que es fan poden ser carents d'autenticitat i rigor, és per això que tot canvi que es fa es pot saber l'usuari que ho ha fet.
El creador va ser Ward Cunningham i ell mateix va dir que els wikis són: " la base de datos en línea más simple que pueda funcionar".Un dels projectes més conegut i utilitzat en tot el món i que tenen com a base els wikis, és el projecte d'enciclopèdia Wikipedia.
En el món educatiu, la seva integració costa més, però poc a poc ho van incorporant com a eïna de treball didàctic. Un dels exemples més coneguts és el Moodle, un espai d'ensenyament i aprenentatge que no només ofereix un wiki sinó que també podem trobar altres eïnes com fòrums, chats, objectes d'aprenentatge, lliçons, glossaris, entre d'altres, totes elles per a realitzar online.
Per conèixer més sobre aquest tema l'article de Jordi Adell parla dels "Wikis i Educació"
Per saber-ne més l'article de Jordi Adell
Un altre punt important és saber diferenciar el WIKI del BLOG, per a fer-ho més fàcil a continuació us deixo un document on s'explica la diferència.
Blogs y Wikis from Tíscar Lara
De la mateixa manera que amb el google sites, a classe vam crear un wikispace sobre el mateix tema de la cuina creativa per a nens per conèixer el seu funcionament.
Cliqueu aquí per veure'l
De la mateixa manera que amb el google sites, a classe vam crear un wikispace sobre el mateix tema de la cuina creativa per a nens per conèixer el seu funcionament.
Cliqueu aquí per veure'l
GOOGLE SITES
GOOGLE SITES
L'altre dia a classe vam estar treballant google sites. Una aplicació que permet crear llocs webs o una intranet d'una forma tan senzilla com editar un document de text.
En aquesta pots afegir-hi des de vídeos, calendaris, presentacions a arxius adjunts i textos.
També és molt utilitzada per la facilitat i la rapidesa amb la que pots compartir-ho amb altra gent, ja sigui amb un grup reduït de col·laboradors o amb tot el món.
Juntament amb tres companyes més, la Mar, la Clara i la Laia vam decidir crear-ne un sobre la cuina creativa per a nens, i es que a totes ens agrada molt la cuina i vam pensar que seria divertit i a l'hora educatiu treballar sobre aquest tema.
Si cliqueu en aquest enllaç podreu gaudir del nostre site.
L'altre dia a classe vam estar treballant google sites. Una aplicació que permet crear llocs webs o una intranet d'una forma tan senzilla com editar un document de text.
En aquesta pots afegir-hi des de vídeos, calendaris, presentacions a arxius adjunts i textos.
També és molt utilitzada per la facilitat i la rapidesa amb la que pots compartir-ho amb altra gent, ja sigui amb un grup reduït de col·laboradors o amb tot el món.
Juntament amb tres companyes més, la Mar, la Clara i la Laia vam decidir crear-ne un sobre la cuina creativa per a nens, i es que a totes ens agrada molt la cuina i vam pensar que seria divertit i a l'hora educatiu treballar sobre aquest tema.
Si cliqueu en aquest enllaç podreu gaudir del nostre site.
dimecres, 6 de novembre del 2013
PREZI
Prezi, és una aplicació multimedia per a la realitzar presentacions.
La gran diferència que trobem amb el Power Point, o altres programes com Impress, és que pots traballar-hi en línea, les presentacions es troben al núvol, per el que podem treballar sobre elles des de qualsevol lloc que disposi de connexió a internet.
També és molt utilitzar perquè pots incluir documents, imatges, símbols pre-dissenyats o cliparts que hi ha en el propi Prezi i fins i tot vídeos de youtube, tot això d'una manera molt original i interactiva, amb diferents moviments i amb l'ordre que cadascú desitgi.
Un cop finalitzades les presentacions es poden poden fer públiques i compartir-les, en aquest cas, la gent l'altre gent que les pot veure, pot modificar-les si hi hagués alguna cosa que no els hi agradés.
A classe de GTIC, vam haver de fer una presentació sobre la idea que teniem nosaltres de la família, i així familiaritizar-nos amb el programa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)