Fins aquí ha arribat l'assignatura de COED.
Al començament estava una mica desconcertada perquè no sabia ben bé com aniria l'assignatura i els seus continguts, però a mida que anava avançant el temps m'anava donant compte de la importància d'aquesta.
Hem après a exercitar la ment, aprenent-nos un embarbussament per després ser capaços de saber-nos de memòria un poema, i no només això, sinó també saber-lo i poder-lo recitar davant de tota la classe. Abans de tot això vam crear el nostre propi decàleg sobre totes les qualitats que un bon comunicador hauria de tenir, i que nosaltres també ens haurem d'aplicar per arribar a ser-ho.
De tot aquest decàleg hem vist vídeos de conferències on es podien veure perfectament totes aquestes qualitats, com Sir Ken Robinson, persones enteses parlant del tema, i també hem tocat una mica la importància de les noves tecnologies en l'educació.
En conclusió han estat tres mesos en els que he après molt i trobo que és una assignatura molt interessant, i que sobretot fa que aprenguis a parlar i crear el teu discurs de manera ordenada i tinguent els objectius clars.
dissabte, 21 de desembre del 2013
divendres, 20 de desembre del 2013
CONCEPTUALITZACIÓ DE LA NATURALESA DE L'APRENENTATGE AMB ORDINADOR. BENJAMIN BLOOM
L'última classe de GTIC l'hem de dedicat a palar de Benjamin Bloom i la seva taxonomia. Que seria una altra manera de parlar sobre l'aprenentatge amb odinador, la primera la vam veure amb les quatre metàfores de Charles Crook.
La idea de classificar les activitats educatives va començar al 1948 en una convenció de psicologia. Va sorgir amb la idea d'ajudar als examinadors a intercanviar materials d'evaluació així com idees per aplicar aquests materials.
L'iniciador d'aquest moviment va ser Benjamin Bloom, Doctor en Educació de la Universitat de Chicago. I és qui va formular aquesta Taxonomía de Dominios del Aprendizaje més coneguda com a Taxonomía de Bloom (Los Objetivos del Proceso de Aprendizaje).
Es van identificar tres dominis d'activitats educatives: la cognitiva, l'afectiu i el psicomotor.
Cal destacar el domini cognitiu, perquè és el que des de el 1956 fins a l'any 2000 moment en el que s'ha revisat, incorporant les accions en forma de verbs com a fonament de les capacitats.
A continuació trobeu dues piràmides on es poden veure les revisions realitzades:
Amb aquesta última entrada dir també que al llarg d'aquests tres mesos he après molt.
Molts programes i eines que no coneixia i que a partir d'ara em seran molt útils i de gran ajuda al llarg d'aquests quatre anys i de la meva carrera professional i altres que si que coneixia però n'he pogut fer un aprofundiment per tal de fer servir totes les seves possibilitats i així fer-ne un millor ús i més ampli.
La idea de classificar les activitats educatives va començar al 1948 en una convenció de psicologia. Va sorgir amb la idea d'ajudar als examinadors a intercanviar materials d'evaluació així com idees per aplicar aquests materials.
L'iniciador d'aquest moviment va ser Benjamin Bloom, Doctor en Educació de la Universitat de Chicago. I és qui va formular aquesta Taxonomía de Dominios del Aprendizaje més coneguda com a Taxonomía de Bloom (Los Objetivos del Proceso de Aprendizaje).
Es van identificar tres dominis d'activitats educatives: la cognitiva, l'afectiu i el psicomotor.
Cal destacar el domini cognitiu, perquè és el que des de el 1956 fins a l'any 2000 moment en el que s'ha revisat, incorporant les accions en forma de verbs com a fonament de les capacitats.
A continuació trobeu dues piràmides on es poden veure les revisions realitzades:
 |
| Extret de: http://www.eduteka.org/imgbd/23/23-11/ImagBloom.jpg |
Actualment encara hi ha molts educadors que fan servir la taxonomia de bloom com a eina fonamental per establir els objectius a les diferents assignatures. Per això al 2008 es va tornar a revisar per tal de posar-la al dia amb les noves realitats de la era digital. Incluint nous verbs i eines per desenvolupar les habilitats de recordar, compendre, aplicar, analitzar, evaluar i crear.
A continuació us deixo el quadre amb les noves revisions:
 |
| Extret de: http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3 |
Aquí teniu un quadre de totes les eines que hem utilitzat al llarg de tota l'assignatura de GTIC seguint la taxonomia de bloom:
Amb aquesta última entrada dir també que al llarg d'aquests tres mesos he après molt.
Molts programes i eines que no coneixia i que a partir d'ara em seran molt útils i de gran ajuda al llarg d'aquests quatre anys i de la meva carrera professional i altres que si que coneixia però n'he pogut fer un aprofundiment per tal de fer servir totes les seves possibilitats i així fer-ne un millor ús i més ampli.
dimarts, 17 de desembre del 2013
BON COMUNICADOR
Avui hem fet la presentació del treball de El Bon Comunicador.
El meu grup format per la Clara, la Clàudia, la Mar, la Marina, l'Esther i jo. Per aquest treball havíem de pensar en una persona que nosaltres consideréssim que era bona comunicadora, després de molt pensar i buscar vam triar l'Ana Pastor, una periodista que ha treballat a la radio, també a la premsa escrita però sobretot es va donar a conèixer fent de presentador a TVE a "Los desayunos de TVE", actualment dirigeix un programa a La Sexta anomenat "El Objetivo".
Vam decidir escollir-la a ella per la seva trajectòria en molts mitjans de comunicació, perquè al ser una persona jove està molt al dia amb totes les xarxes socials, sobretot el Twitter (també va guanyar el premi al 2013 com la millor tuitera d'Espanya), facebook, blog, algun article a la premsa, i també perquè al 2012 va rebre el Premi Blanquerna al Millor Comunicador de l'Any.
En quant a la seva forma d'expressar-se aquests serien alguns dels motius per els quals per nosaltres és una bona comunicadora:
A continuació us deixem el google site, que és el lloc on hem volgut presentar tota la informació que hem anat trobant i treballant.
Google Site Ana Pastor
El meu grup format per la Clara, la Clàudia, la Mar, la Marina, l'Esther i jo. Per aquest treball havíem de pensar en una persona que nosaltres consideréssim que era bona comunicadora, després de molt pensar i buscar vam triar l'Ana Pastor, una periodista que ha treballat a la radio, també a la premsa escrita però sobretot es va donar a conèixer fent de presentador a TVE a "Los desayunos de TVE", actualment dirigeix un programa a La Sexta anomenat "El Objetivo".
Vam decidir escollir-la a ella per la seva trajectòria en molts mitjans de comunicació, perquè al ser una persona jove està molt al dia amb totes les xarxes socials, sobretot el Twitter (també va guanyar el premi al 2013 com la millor tuitera d'Espanya), facebook, blog, algun article a la premsa, i també perquè al 2012 va rebre el Premi Blanquerna al Millor Comunicador de l'Any.
En quant a la seva forma d'expressar-se aquests serien alguns dels motius per els quals per nosaltres és una bona comunicadora:
- En cap moment es mostra nerviosa.
- Es nota que té un guió preparat, ja que a l'hora de dialogar amb l'entrevistat, aquesta entrevista té una estructura lògica i ordenada. Així també, hem vist que les idees principals les té ben memoritzades i molt present el temps.
- Pel que fa al domini de la llengua, utilitza una bona correcció lingüística i a més a més el seu discurs és clar.
- A les entrevistes, programes o presentacions té una bona posició corporal i a l'hora es mostra propera al públic o a l'entrevistat. També, té una gran expressivitat amb les mans i els ulls.
- Finalment, un aspecte que trobem important, és que es mostra tal com és ella i en cap moment es priva de dir algun comentari, sempre amb respecte i educació.
Però no tot sempre és positiu, un dels aspectes que per a nosaltres caldria que millorés, seria la seva actualització del facebook, una xarxa social que actualment s'utilitza molt tant a nivell nacional com internacional.
A continuació us deixem el google site, que és el lloc on hem volgut presentar tota la informació que hem anat trobant i treballant.
Google Site Ana Pastor
dissabte, 14 de desembre del 2013
RECITAL POESIA
Avui a COED hem continuat amb els recitals de poesia.
Després d'haver acabat aquesta activitat, hem pogut comprovar que els dos poetes que han sortit escollits més vegades han sigut Miquel Martí i Pol i Joan Maragall.
A continuació us deixo el poema que he escollit i recitat, Viatge a Ítaca de Lluís Llach.
Després d'haver acabat aquesta activitat, hem pogut comprovar que els dos poetes que han sortit escollits més vegades han sigut Miquel Martí i Pol i Joan Maragall.
A continuació us deixo el poema que he escollit i recitat, Viatge a Ítaca de Lluís Llach.
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca
has de pregar que el camí sigui llarg
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades.
Que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingués sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
Per a la pràctica de recitar un poema, la professora Rosa Soler ens va posar l'exemple d'un embarbussament, que ens vam haver d'aprendre en aquell mateix moment tots a classe, i ens va dir que en el moment de que fossim capaços de dir-lo fent altres coses això volia dir que realment ens el sabíem, i que amb la poesia hauríem de fer el mateix.
Aquí us deixo l'embarbussament:
Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics.
divendres, 13 de desembre del 2013
CORRECTA PRONUNCIACIÓ
Avui a COED un cop finalitzat el nostre petit recital de poesia, hem fet una activitat per veure com pronunciàvem la "LL".
Ens vam dividir en dos grups, per un costat hi havia els que consideraven que no la pronunciaven bé i a l'altra banda els que creien que si que ho feien bé. Llavors individualment havíem d'anar llegint unes paraules que hi havia a la pissarra, i la persona que tenies al davant de l'altre grup més la professora decidíen si t'havíes col·locat al lloc correcte o bé anaves al mig, perquè alguna però no totes si que les sabies pronunciar.
Tot això per concienciar-nos de que hem de parlar correctament, i més nosaltres que ens volem dedicar al món de l'educació, no els podem ensenyar conceptes erronis ni pronunciacions errònies.
Ens vam dividir en dos grups, per un costat hi havia els que consideraven que no la pronunciaven bé i a l'altra banda els que creien que si que ho feien bé. Llavors individualment havíem d'anar llegint unes paraules que hi havia a la pissarra, i la persona que tenies al davant de l'altre grup més la professora decidíen si t'havíes col·locat al lloc correcte o bé anaves al mig, perquè alguna però no totes si que les sabies pronunciar.
Tot això per concienciar-nos de que hem de parlar correctament, i més nosaltres que ens volem dedicar al món de l'educació, no els podem ensenyar conceptes erronis ni pronunciacions errònies.
dijous, 12 de desembre del 2013
CONCEPTUALITZACIÓ DE LA NATURALESA DE L'APRENENTATGE AMB ORDINADOR
A GTIC hem treballat la conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador segons Charles Crook i les seves quatre metàfores.
En Charles Crook és professor de TIC i Educació de la Universitat de Nottingham. També és Director de l'Institut d'Investigació de Ciències d'Aprenentatge a Nottingham i va ser professor de Psicologia a la Universitat de Durham i lector en Psicologia a la Universitat de Loughborough.
A través d'aquestes metàfores ens explica com la tecnologia ens pot ensenyar o bé ajudar a aprendre en funció del paper de l'ordinador.
4.- La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
Fer les coses amb ordinador és molt més fàcil, com per exemple, els mapes conceptuals, augmenten la productivitat. Per el que la utilització de l'ordinador com a eina hauria de ser un fet quotidià a les nostres vides, així com a l'escola per els infants. Així com la majoria dels autors pensen que l'ordinador és una amplificació de tot allò que ja sabem fer, com ara escriure o dibuixar, ens permet fer aquestes mateixes tasques d'una forma més estimulant i eficaç, deixant lliures els aspectes més reflexius, constructius i creatius. En contraposició ens trobem a Jordi Vivancos, que pensa que considerar l'ordinador només com una eina (o una caixa d'eines) ens limita i no deixa veure totes les possibilitats que té l'ordinador dins l'entorn educatiu.
10 coses que sense els ordinadors seria impossible fer:
En Charles Crook és professor de TIC i Educació de la Universitat de Nottingham. També és Director de l'Institut d'Investigació de Ciències d'Aprenentatge a Nottingham i va ser professor de Psicologia a la Universitat de Durham i lector en Psicologia a la Universitat de Loughborough.
 | |
|
1.- La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
Amb aquesta posició el que et fa fer l'ordinador són pràctiques i després ell les corregeix. Depenent del programa que sigui et deixarà avançar o no tinguent en compte les respostes que donguis. De la mateixa manera que alguns disposaran de teoria i altres no, per tal complementar les activitats.
Aquest mètode seria una mica dubtòs, i del que més ens podríem queixar. Però si que per exemple aporta so i vídeo, ja que és un canal multimedia, que les fitxes no poden aportar.
2.- La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
En aquest cas som nosaltres els que ensenyem a l'ordinador. A través de programes l'alumnes és qui dóna instruccions a l'ordinador perquè fagi allò que nosaltres volem.
Un exemple d'aquesta metàfora és el programa Scratch, a continuació us poso unes imatges on es veu millor el funcionament d'aquest programa, i com nosaltres som els que hem de "manar" a l'ordinador.
Un exemple d'aquesta metàfora és el programa Scratch, a continuació us poso unes imatges on es veu millor el funcionament d'aquest programa, i com nosaltres som els que hem de "manar" a l'ordinador.
3.- La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
Els simuladors són una evolució dels tutorials. Permeten l'aprenentatge a través d'una descoberta, però de manera més reduïda, ja que es poden manipular paràmetres, però no se'n poden afegir de nous. Per el que la llibertat de l'usuari es troba és limitada.
En aquesta metàfora trobaríem dos exemples molts clars, el primer de tots és el de la Doctora Xinxeta on per exemple una de les activitats que pots fer, és cuidar una planta, a través d'aquest simulador es pot veure si un és capaç de cuidar-la o no.
Un altre exemple és el Crayon Physics Deluxe, a continuació us penjo un vídeo on es veu com es juga.
4.- La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
Fer les coses amb ordinador és molt més fàcil, com per exemple, els mapes conceptuals, augmenten la productivitat. Per el que la utilització de l'ordinador com a eina hauria de ser un fet quotidià a les nostres vides, així com a l'escola per els infants. Així com la majoria dels autors pensen que l'ordinador és una amplificació de tot allò que ja sabem fer, com ara escriure o dibuixar, ens permet fer aquestes mateixes tasques d'una forma més estimulant i eficaç, deixant lliures els aspectes més reflexius, constructius i creatius. En contraposició ens trobem a Jordi Vivancos, que pensa que considerar l'ordinador només com una eina (o una caixa d'eines) ens limita i no deixa veure totes les possibilitats que té l'ordinador dins l'entorn educatiu.
 | |
|
- buscar informació
- chats escrits
- les webcams
- geolocalització (videoconferències)
- copiar i enganxar
- compartir imatges
- mirar pel·lícules o sèries on-line
- mirar la televisió o programes ja emosos fa dies, mesos o anys
- jugar amb gent de tot el món
- millorar el procès d'escriptura
A continuació us deixo un esquema amb altres exemples de jocs de cadascuna de les metàfores esmentades anteriorment.
Per penjar la taula feta prèviament amb el word, l'he pujat al programa
Per penjar la taula feta prèviament amb el word, l'he pujat al programa
dijous, 5 de desembre del 2013
COM CITAR UNA FONT
A GTIC hem après a citar diverses fonts amb el word, així com també alguns trucs per avançar i facilitar-nos la feina.
Per a citar fonts trobem que hi ha tres maneres possibles de fer-ho:
1.- És molt important citar l'autor i l'any, encara que per exemple sigui un paràgraf que no és explícitament de l'autor també se l'ha d'esmentar.
Així com també s'han de fer les bibliografies, les referències. Tot i que aquest és un terme que actualment queda una mica antic, avui en dia es parla més de web-article en referències.
Per a fer-ho hem d'anar a referències, afegir una cita, anem on diu agregar cita i després editar, llavors escrivim els noms i cognoms, els agreguem i acceptem. Un cop fet això posem el títol i l'any. Si volem afegir-hi més coses hem d'anar a mostrar todos los campos bibliográficos, seguidament anem a referències bibliografia escrivim trabajos citados i canviem el títol per referències.
2.- Si en el paràgram ja introduïm el nom de l'autor. Per això a l'hora d'introduir la cita, s'agafa l'utilitzada anteriorment, però després s'ha d'editar i es suprimeix el títol i l'autor, aixi només sortirà l'any.
3.- Per fer-ho amb el número de pàgina.
Es va a insertar cita es torna a seleccionar el mateix títol, els modifiques, introdueixes el número de pàgina i es suprimeix el títol.
Després també vam veure com es citava una web. Primer de tot ens hem d'assegurar que sigui una font fiable, això es pot saber mirant els seus crèdits i estant informat (coneguent-la).
És important sobretot citar el dia en que es llegeix, i en el cas de es volgui copiar algun fragment sencer, es pot fer sempre i quant com ja he comentat es citi tot correctament. Que en ser una web, s'hauria de fer a referències, insertar cita i escollir l'opció sitio web.
Per a citar fonts trobem que hi ha tres maneres possibles de fer-ho:
1.- És molt important citar l'autor i l'any, encara que per exemple sigui un paràgraf que no és explícitament de l'autor també se l'ha d'esmentar.
Així com també s'han de fer les bibliografies, les referències. Tot i que aquest és un terme que actualment queda una mica antic, avui en dia es parla més de web-article en referències.
Per a fer-ho hem d'anar a referències, afegir una cita, anem on diu agregar cita i després editar, llavors escrivim els noms i cognoms, els agreguem i acceptem. Un cop fet això posem el títol i l'any. Si volem afegir-hi més coses hem d'anar a mostrar todos los campos bibliográficos, seguidament anem a referències bibliografia escrivim trabajos citados i canviem el títol per referències.
2.- Si en el paràgram ja introduïm el nom de l'autor. Per això a l'hora d'introduir la cita, s'agafa l'utilitzada anteriorment, però després s'ha d'editar i es suprimeix el títol i l'autor, aixi només sortirà l'any.
3.- Per fer-ho amb el número de pàgina.
Es va a insertar cita es torna a seleccionar el mateix títol, els modifiques, introdueixes el número de pàgina i es suprimeix el títol.
Després també vam veure com es citava una web. Primer de tot ens hem d'assegurar que sigui una font fiable, això es pot saber mirant els seus crèdits i estant informat (coneguent-la).
És important sobretot citar el dia en que es llegeix, i en el cas de es volgui copiar algun fragment sencer, es pot fer sempre i quant com ja he comentat es citi tot correctament. Que en ser una web, s'hauria de fer a referències, insertar cita i escollir l'opció sitio web.
I per acabar alguns trucs per tal de facilitar-nos el nostre treball i millorar la presentació:
- Per a canviar la lletra, estil... canviarem només una paraula i després anirem sobre de l'estil, premem amb el botó dret i posem actualitzar.
- Control + inicio (per anar a dalt de tot de la pàgina).
- Control + fin (per anar al final de la pàgina).
- Control + enter (salt de pàgina).
- Afegir portada (pàgina i el número al centre, ja que així queda concordat davant i darrera).
- Per a citar amb números, anirem a referències, estil i posem ISO 690-Referència numèrica. També, podem utilitzar l'estil APA 5ª edició o APA Sisena edició.
- Control + fletxes dreta o esquera, serveix per saltar de paraules.
- Control + fletxes amunt o avall, serveix per saltar de paràgrafs.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)